Hem començat les classes, i aquest
semestre tinc l'assignatura de Psicologia de l'Educació. En la meva opinió, per
a ser una bona mestra hauré de saber que pensen, que senten, que els interessa,
que saben, que desitgen,... els meus alumnes, i d’aquesta manera intentar
aconseguir conèixer-los millor per a que hi hagi un clima de confiança a la classe.
I tot això espero aprendre-ho en aquesta assignatura que just començo.
A continuació trobem un vídeo que explica molt per damunt la teoria ecològica de Bronnfrenbrener.
En definitiva, podem dir que aquest primer tema de l'assignatura m'ha servit per a aprendre de forma molt general allò que aprendré al llarg de tot el semestre, cosa que agraeixo ja que permet que em pugui guiar i poder anar relacionant tot el temari.
Una vegada començades les classes
començo a crear nous esquemes i a modificar-ne d'altres. Per a mi, el terme psicologia marca implícitament
l’aplicació de diverses tècniques i estratègies per a solucionar diversos
problemes o traumes que pot tenir una persona. Seguint aquesta mateixa línia,
abans de començar l’assignatura pensava que la psicologia de l’educació seria el mateix que la psicologia, però
aplicat a problemes escolars i educatius. Una vegada començades les primeres
sessions, vaig descobrir que no anava tan mal encaminada. Tot i això, sempre
aprens coses noves, una de les quals per exemple és el procés d’investigació-acció. Aquest procés
consisteix en que els professionals que es dediquen a la psicologia (encara que
en pràcticament totes les professions es pot aplicar) cerquen informació
d’activitats i pràctiques educatives que hagin realitzat altres professionals
especialitats. D’aquesta manera, si nosaltres com a mestres duguem a terme
aquest procés d'investigació - acció ens podem evitar fer activitats que no
creen cap tipus d’aprenentatge i, a més podem cercar referències d’altres autors que han deixat constància de
pràctiques que realment han tingut èxit i produeixen aprenentatge en els
infants.
A la xarxa trobem un document de la
Universitat Autònoma de Madrid que explica exhaustivament aquest procés
d'investigació - acció. Segons aquest document "la investigación
- acción educativa se utiliza para
descubrir una familia de actividades que realiza el profesorado en sus propias
aulas con fines tales como: el desarrollo curricular, su autodesarrollo
profesional, la mejora de los programas educativos, los sistemas de
planificación o la política de desarrollo. Estas actividades tienen en común la
identificación de estrategias de acción que son implementadas y más tarde
sometidas a observación, reflexión y cambio. Se considera como un instrumento
que genera cambio social y conocimiento educativo sobre la realidad social y/o
educativa, proporciona autonomía y da poder a quienes la realizan."
Així, cal dir, que és obvi que aquest
procés s’ha de dur a terme a totes les
ciències i professions, ja que és gràcies a processos com aquest que
s’aconsegueix una evolució.
Segons el meu punt de vista, si tots
els professionals de l'educació duguessin a terme aquest procés, seria més
fàcil agilitar el canvi que es vol dur a terme en el sistema educatiu espanyol.
Gràcies a les pràctiques d'altres professionals podríem destacar aquelles
estratègies que funcionen i rebutjar aquelles altres que no funcionen.
D'aquesta manera, seria més fàcil passar de la metodologia tradicional a la
metodologia constructivista que es vol aplicar.
Llavors, nosaltres com a futures
mestres, ens hem de formar i conèixer els diferents autors més relacionats amb
l’educació, com són William James, G. Stanley Hall, Alfred Binet, Thorndike, J.
M. Cattell, Edouard Claparède, Vigotsky, Tonucci, Piaget... Després, una vegada
coneixem els autors, hem de investigar aquelles pràctiques que els han
funcionat i aquelles que no, sempre reflexionant i preguntant-nos el per què. Llavors,
això no vol dir que només ens hem de formar els quatre anys que dura la carrera
ja que, quan realment ens ajudarà a
millorar les nostres pràctiques educatives dur a terme un procés
d’investigació-acció és quan entrem a fer feina en un centre educatiu i pugem
posar en pràctica tot allò après. A partir d’aquestes pràctiques aconseguirem
la nostra pròpia experiència i podrem proposar propostes de pràctiques i deixar
constància dels resultats, tot fent un seguiment per a que altres mestres
puguin agafar la informació. Per tant, els mestres com a professionals hem
d'estar en continua formació.
A les classes em començat a veure de
forma general algunes de les teories que es varen començar a emprar a l’escola
com són el conductisme, la orientació cognitiva, la orientació psicosocial i
l’orientació ecològica.
Respecte al conductisme, cal dir que és una tècnica de modificació de la
conducta que en algunes ocasions pot ser efectiu, encara que les estratègies i
tècniques conductistes són molt dràstiques. En la meva opinió, aquestes tècniques
no s'haurien de poder emprar a l'escola, ja que els nostres alumnes són
persones amb pensament propi, sentiments, criteri, opinió... que si els
argumentem correctament els objectius de les activitats i rutines ells ho
entendran sense haver de recorrir a una tècnica tan dràstica com són les del
conductisme, i en el cas en que no hi hagi un altre remei que emprar-la, la
mestra ha de conèixer-la bé, per a poder aplicar-la adequadament, ja que sinó
l’únic que faria és empitjorar la situació.
Fent referència a l’orientació psicosocial, tractarem
diverses teories relacionades amb la seguretat psicosocial. Les relacions
primàries i secundàries són de gran importància per al desenvolupament d’un
infant, ja que, el suport que rep de les persones del seu entorn l’ajuden a ser una persona amb
autonomia i confiança, és adir, segurs d’ells mateixos. Mentre que si no reben
suport sobretot de la família, el que provoca és un gran grau d’inseguretat de
l’infant. I nosaltres, hem de ser capaces de detectar la falta de reforç i
suport dels infants des de ben petits, per a posar remei i intentar que el nen
tingui el millor desenvolupament possible.
D’altra banda, l’orientació cognitiva investiga els coneixements i aprenentatges
dels infants. S’intenta descobrir com funciona el cervell, com pensem, què
pensem, com sabem solucionar les dificultats que trobem...
Aquí trobem diversos autors que investiguen als nens basant-se en aquesta línia
pedagògica, alguns d'aquestos són Piaget,
Vigotsky, Ausubel i Brunner. Personalment, aquesta teoria és la més
encertada, ja que té en compte els coneixements previs dels infants per a poder
ajustar les explicacions i el temari a aquest coneixement, llavors, es parteix
de l'interès dels alumnes. A més, es vol que els alumnes facin un aprenentatge significatiu on els nens i
nenes passen de memoritzar de forma mecànica
a comprendre allò que investiguen, canviant i modificant els seus
esquemes mentals fins arribar a un equilibri que segurament en un futur tornarà
a ser modificat.
Per últim, he de dir que per a
tractar l’orientació ecològica, hem
realitzat un treball grupal. Amb aquesta feina hem investigat sobre les teories
d’en Bronnfrenbrener i desprès hem
analitzat les diferents relacions entre tots els membres de l’entorn de dos casos
per separat. Aquest anàlisi és molt complicat ja que tot influeix en la vida de
l’infant, i per tant elabora i pot modificar la seva personalitat i conducta.
És per això, que encara que el treball era senzill, a mesura que anàvem fent
relacions i més relacions de l'infant al final tot s'embolicava i es tornava
molt complex. Així, al final ens varen sortir els següents esquemes de
relacions on es diferencia el microsistema,
el macrosistema, el mesositema i l'exosistema.
A continuació trobem un vídeo que explica molt per damunt la teoria ecològica de Bronnfrenbrener.
En definitiva, podem dir que aquest primer tema de l'assignatura m'ha servit per a aprendre de forma molt general allò que aprendré al llarg de tot el semestre, cosa que agraeixo ja que permet que em pugui guiar i poder anar relacionant tot el temari.