dimecres, 11 de desembre de 2013

Factors psicològics implicats en l'aprenentatge: factors interpersonals del procés d'ensenyament - aprenentatge


     En l'educació, trobem tres factors interpersonals del procés d'ensenyament - aprenentatge. Aquestos són els processos cognitius, els processos afectius i les habilitats i estratègies d'aprenentatge.

PROCESSOS COGNITIUS

     Per començar, he de dir que l'atenció, la memòria i la intel·ligència són els processos cognitius que condicionen el desenvolupament del procés d'aprenentatge d'un infant.

       En primer lloc, cal dir que l'atenció és un procés que incrementa el grau d'activació i que facilita l'entrada d'informació. També cal dir que l'atenció no sorgeix d'un dia cap a l'altre, sinó que és un procés que madura dia a dia. Els mestres hem d'aprofitar aquest fet per a ajudar a madurar l'atenció dels nostres alumnes oferint activitats i aspectes que realment els interessin i, d'aquesta manera, prestin atenció a allò que estan realitzant i aprenent. Llavors, és imprescindible seleccionar cuidadosament la informació que presentem ja que, els infants organitzen i distribueixen tota aquella informació que reben, fins i tot part d'aquesta la rebutgen. Per tant, per a que els infants realment creïn aprenentatge han d'estar motivats, i per aconseguir-ho hem de partir dels seus coneixements previs i dels seus interessos.

     A banda de l'interès i motivació dels alumnes, els factors fisiològics, el nivell de desenvolupament de l'atenció i les diferències individuals també incideixen sobre l'atenció. Així, quan un nen o una nena no ha descansat bé, està esgotat, té son, te gana o està brut (tot això són factors fisiològics), no està en les millors condicions per a prestar atenció sobre un determinat tema quan està pensant principalment en dormir, menjar o netejar-se. Considero que és de gran importància que els mestres detectin qualsevol d'aquestos casos a la seva aula ja que, és un tema que s'ha de parlar amb els pares de l'alumne per a solucionar-ho. Encara que, en moltes ocasions, la causa d'esgotament dels infants bé causada per una excessiva quantitat d'activitats extraescolars i, la majoria de les vegades els pares són conscients que els seus fills fan moltes activitats i es senten orgullosos d'això. El que hauria de fer el mestre és fer reflexionar als pares dels inconvenients d'una excessiva quantitat d'activitats extraescolars per al desenvolupament educatiu dels seus fills. Però, també hem de dir que no tot l'esgotament que poden presentar els infants es provocat per les activitats extraescolars, ja que, també pot ser causat per causes escolars com són un excés d'informació a les classes, metodologies monòtones, una mala distribució horària, el mobiliari de l'escola o les condicions i instal·lacions físiques d'aquesta.

     Respecte al nivell de desenvolupament de l'atenció, hem de destacar que, com ja hem dit, aquesta madura. Al principi ens trobem que és una atenció més espontània (fins als dos anyets aproximadament), és molt breu i està subjecta a certs estímuls (certes remors, sons...) Però fins a que l'infant no comença a consolidar una mica de llenguatge i la seva capacitat simbòlica, no comencem a veure indicis de que existeix l'atenció. Llavors, podem dir que comença a tenir una atenció sostinguda, perquè també comença el procés de poder regular-se. A mesura que el nen comença a apropar-se als tres anys pot tenir una atenció més sostinguda en activitats estimulants. La nostra idea és que cada vegada els infants puguin fer una atenció més sostinguda, el nen podrà anar regulant la seva conducta a partir del nostre llenguatge.

     Fent referència a les diferències individuals, hem de destacar dos estils de processar la informació diferents. Per una banda, trobem l'estil cognitiu impulsiu. Els nens i nenes que tenen aquest estil són aquells que no es paren a intentar comprendre allò que estudien relacionant els nous continguts amb aprenentatges ja assolits, sinó que estudien de forma mecànica memoritzant grans quantitats d'informació. D'altra banda, trobem als nens i nenes que tenen un estil cognitiu reflexiu. Aquestos dediquen més temps a l'examen del processament de la informació, presenten una major capacitat de concentració i una atenció més sostinguda i intenten relacionar la nova informació amb els esquemes mentals elaborats anteriorment, intentant comprendre allò que estudien per seqüències d'informació més petites que la que empren els infants amb un estil cognitiu impulsiu.

     Respecte a aquests estils, cal reflexionar sobre la gran contradicció que presenten la majoria del professorat actual. A molts mestres sol agradar més els nens amb un estil cognitiu reflexiu, però arriba moments en que els consideren molt lents i en ocasions molestos per la gran quantitat de preguntes que qüestionen. Personalment, considero que si ens trobem amb aquestos dos tipus  d'infants a l'aula hauríem d'emprar una metodologia que en uns moments afavoreixin un tipus de tasques i en altres moments altres tipus de tasques. Ja que, si només emprem una metodologia desmotivem a una part de la classe. Per exemple, si emprem una metodologia més tradicional, els infants amb un estil cognitiu reflexiu acaben perdent les seves ganes d'investigar i la seva creativitat, mentre que si sempre emprem una metodologia més constructivista aquestos infants es podrien desenvolupar correctament però els que tenen un estil cognitiu més impulsiu es trobarien farts d'investigar i de crear. Això ho dic a partir de la meva pròpia experiència com a estudiant. Durant tota la meva etapa educativa s'ha emprat una metodologia més tradicional. D'aquesta manera, em vaig adaptar a aquest sistema i em desenvolupava correctament, però altres alumnes de la meva classe que eren més moguts i que els agradava qüestionar-ho tot i investigar per aconseguir solucions varen acabar perdent tota il·lusió per aprendre. A més, els dies que tocava fer una activitat més creativa a mi sempre em costava més i no m'agradava, ja que el que a mi m'agradava fer eren aquelles coses més mecàniques perquè em donaven seguretat i tenia la certesa de com fer-ho per a fer-ho bé.


     Per últim, fent referència a l'atenció, cal destacar el psicòleg Kahneman (1973). Aquest psicòleg considera que l'energia atencional es distribueix depenent: de les disposicions duraderes o involuntàries de la persona (per exemple els interessos de la persona), de les intencions momentànies, del tipus de processament (les tasques automatitzades, és a dir, aquelles que de fer-les tantes vegades ja les fem sense pensar, ocupen menys espai en el cervell) i del grau d'activació atencional del individu. Podem dir que és per aquestos factors que hem de modificar i adaptar les activitats als nous alumnes cada any, ja que, una activitat que ha tingut molt d'èxit un curs acadèmic si s'empra a l'any següent pot no funcionar.








     Llavors, les consideracions que hem de tenir en compte per a millorar l'atenció segons la autoinstrucció de Meichenbaumn són:
  1. Acondicionar espais de treball (segons com siguin els nostres espais podem millorar l'atenció)
  2. Les característiques físiques (acústiques, de temperatures, d'espai)
  3. Ajustar el moment i la duració de la tasca
  4. Que respecti els interessos del alumne
  5. Que la metodologia sigui variable
  6. Orientar la atenció a elements rellevants i afavorir que l’alumne tingui un control progressiu sobre l’atenció  
  7. El rol del mestre


     En segon lloc, parlarem de la memòria. Cal dir que ens basarem en les teories d'en Atkinson i en Shiffrin, ja que és una de les teories que encara avui en dia tenim com a referents.

     Segons ells, el primer que trobem en el procés de la memòria és una memòria sensorial. Aquesta, és una entrada que rep l'estimulació del nostre entorn (és un registre de pocs segons) i fa una primera selecció, ja que rebutja alguns dels estímuls que rep. Així, mon anem a la memòria a curt termini. Aquesta, té una capacitat molt limitada (no la solem emprar bé, per aquest motiu és la que ens dona problemes a l'hora de recuperar la informació i així afecta a la memòria a llarg termini). Dins la memòria a curt termini està la memòria de treball que és la que intenta comprendre la informació en un primer moment. Intenta desxifrar i, si no ho aconsegueix mecanitza i intenta mantenir aquesta informació d'una manera mecànica sense arribar a comprendre-la mai. Una volta que comprenem, s'enduen aquesta comprensió a la memòria a llarg termini i després fent assimilacions i acomodacions recuperem aquesta informació o la lliguem a altres coneixements.

     Les investigacions ens diuen que podem retenir durant uns 15 segons una informació que no té significat per a nosaltres (que no entenem). També ens diuen que igual podem recordar una petita part d'aquesta informació, però hauríem de valorar fins quan.

     Llavors, ens hem de qüestionar: Què fem a l'hora de memoritzar? La resposta és que emprem tècniques mnemotècniques. Un exemple d'aquesta tècnica seria ajuntar dues lletres per a que et recordin a qualsevol cosa. Això significa que només pots recuperar una petita informació parcel·lada o imatges que no pots donar estructura. Això és lo que aconseguim fent algun tipus de activitats a on només memoritzem i, llavors és impossible de recuperar aquesta informació.  

     En el meu cas, em va passar quan estava cursant primer de batxiller, i em vaig aprendre trenta definicions de memòria sense comprendre el seu significat. Llavors va arribar el dia de l'examen i vaig intentar plasmar les definicions, però a causa dels nirvis no recordava la primera paraula de cada definició i sense recordar això no podia recordar la resta de la definició. Així que va ser l'examen més desastrós que he fet mai, ja que a més que el vaig suspendre, tampoc vaig aprendre res de res sobre aquell tema.


     Seguint amb la teoria, hem de dir que dins la memòria a llarg termini trobem la memòria episòdica i la memòria semàntica. La memòria episòdica és considerada com aquella que ens ajuda a recuperar i a codificar informació d'acord amb unes coordinades d'espai i temps. És per aquest motiu que hi ha vegades que un nen pot recuperar determinada informació, perquè recorda que estava a un determinat racó amb un amic.  Per a aquest memòria episòdica hi ha una tècnica mnemotècnica que s'anomena estratègia dels llocs, i és que al nen per a determinants aprenentatges dissenyem territoris per a que pugui anant passant pel lloc i pugui recuperar informació. Per exemple, a l'aula tenen tres països que representen a tres infants estrangers, així fan tres llocs amb coses de cada país i, el nen ha d'aprendre coses diferents a cada lloc i endur-se la informació a la memòria a llarg termini. Un altre exemple és quan escoltes algo en classe i saps que et sona però no ho recordes completament fins a que tornes a mirar els apunts. Això m'ha passat en moltes ocasions, inclús si miro la mateixa informació en el quadern d'un company no la se reconèixer com quan observo la meva llibreta. 



     Després estaria la memòria semàntica que també forma part de la memòria a llarg termini però amb la diferència  que aquesta ja està lliure de les coordenades d'espai i temps, i allí és on ens queda la informació del tipus de valors, informació d'estratègies de resolució de problemes, informació de la nostra manera d'entendre el món, informació del significat de les paraules. Segons Tulving és una estructura més estable i és la que sofreix menys oblits.

     La recuperació de la informació és molt important a l'hora d'estudiar i això depèn molt de la tècnica d'estudi que emprem. És molt sovint que a l'hora d'estudiar oblidem part de la informació estudiada. Hi ha investigacions que afirmen que és molt més eficaç fer tres intents de recuperar la informació que vint-i-cinc voltes llegir el mateix text.

     Llavors, per a finalitzar amb la memòria, destacarem algunes estratègies per a millorar la memòria del alumnes.

  • Que tingui significat per als infants els materials presentats
  • Implicar a l'alumne en el procés
  • Intentar localitzar l'atenció en aspecte importants de l'activitat o aprenentatges que s'estigui duint a terme.
  • Organitzar i estructurar aquella informació adequadament
  • Mentre estem fent aprenentatges no perdre mai la visió global d'allò que estem realitzant. Això ajuda al tipus de nens més reflexiu i als infants més impulsius del model cognitiu.
  • Exercitar a l'aula la recuperació.
  • Sempre estan relacionant aquesta nova informació a noves situacions
  • Que sigui l'infant que vagui prenguent una mica el seu propi control per anar recuperant la informació


     En tercer lloc, parlarem sobre la intel·ligència. La intel·ligència durant molt de temps és va entendre com algo estàtic. Ens trobàvem que els models educatius de l'escola ordinària com els de l'escola especial anaven enfocats a aquell model estàtic. D'aquesta manera, a un nen amb necessitats educatives especials se li posaven directament uns límits. Llavors, els mestres consideraven que aquest nen no podia superar aquell límit i feien creure al nen que no era capaç de superar-lo. Això no tenia res a veure amb la teoria de Vigotsky, ja que afirma que hi ha superdotats que fracassen per culpa del sistema educatiu.  Llavors, depenent de l'entorn i del mètode del sistema educatiu podem fer més connexions intel·lectuals o menys.


     En els darrers anys ens ha agradat molt el model de intel·ligència de Gardner: les intel·ligències múltiples. Ell ens diu que hi ha 8 intel·ligències: la visual espacial, la lògica matemàtica, la musical, la verbal lingüística, la kinestética, la intrapersonal, la interpersonal, la naturalista i l'emocional.


Teoría De Las Inteligencias Múltiples De Howard Gardner from Mayra Fumerton








PROCESSOS AFECTIUS

     A continuació parlaré sobre els processos afectius. La personalitat i la motivació són els processos afectius que condicionen el desenvolupament del procés d'aprenentatge d'un infant.

     Des de les etapes que nosaltres estem treballant, és a dir, l'educació infantil,  el nen va configurant la seva identitat personal i, ens hem de preguntar en qui es basa per madurar la seva maduració personal. Clarament, la resposta és del entorn que l'envolta.  El nen va configurant la seva identitat personal a partir del mirall que tenen els demés, sobretot del context familiar. Allò que fem els adults té molt a veure amb la personalitat que anirà adquirint l'infant. Així, si el mestre o els pares sempre li remarca a un nen que és dolent, aquest al final acaba adquirint el rol de dolent i modifica el seu comportament per a verificar-ho. D'aquesta manera, el nen a mesura que vagi creixent rebrà rebuig, crítiques i càstigs. Tot això conduirà cap a una baixa autoestima del nen, quan aquest era un nen impulsiu i actiu. Llavors, el que nosaltres hem d'intentar és que s'admirin les capacitats que té cada nen i, no generalitzar la seva personalitat només per les seves dificultats. Aquestes frases normalment comencen a la família. Així que nosaltres hem de crear el que s'anomena "seguritat emocional a l'aula", que és com una capa protectora que tindrà l'infant quan ell detecta que les seves demandes són ateses adequadament i que les seves demandes no depenen del grau d'assentivitat o d'agressivitat.


     Tot això apareix explicat al següent video:



     La seguretat emocional dels alumnes augmenta si aquestos coneixen la programació d'allò que es farà durant les classes. A més, per augmentar-la, hem de tenir moments de disponibilitat per a tots i individualment i tenir una mirada perifèrica, és a dir, estar amb un nen i amb l'altre ull saber que està passant a l'aula (això per als més petits).


     Una vegada els nens ja comencen a tenir més o menys formada la seva personalitat, podem distingir entre alumnes independents de camp, aquestos responen millor a motivacions intrínseques, segueixen més els referents interns i autodefineixen els seus objectius i fites, i els alumnes dependents de camp que, aquestos segueixen les pautes que dóna el professor i aprenen millor quan el material està estructurat i organitzat i quan reben instruccions explícites sobre les estratègies que han d'utilitzar en la resolució de problemes, això com el tipus de resultat d'aprenentatge que s'espera d'ells.




     Com havia dit anteriorment, considero que els mestres tenim una gran incoherència, ja que volem infants dependents de camp que segueixin les nostres pautes, però després volem infants motivadors i amb iniciativa, és a dir infants independents de camp. Mentre que el nostre treball sempre va dirigit cap a la dependència de camp. Llavors ve quan comença la primària i els infants més independents comencen a ser incòmodes i molestos. També cal remarcar que, si un nen només treballa de manera depenent, quan sorgeixen activitats més independents no són capaços de dur-ho  a terme, llavors hem de anar combinant-les.

     D'altra banda, podem classificar als alumnes segons si tenen una personalitat holista o serialista. Per una banda, els infants holistes són aquells que intenten tenir una visió comprensiva de la situació per això processen la informació com un tot i utilitzen informació redundant i veuen les coses des de distints punts de vista. D'altra banda, els infants serialistes són aquells que s'interessen per la recerca de dades específiques i solen examinar poc les dades i emprar una aproximació pas a pas per a confirmar o no la hipòtesi.

     En definitiva, en la meva opinió, els alumnes amb un estil cognitiu impulsiu, els serialistes i els dependents de camp estan molt relacionats i, encaixen a la perfecció amb els sistema educatiu tradicional. Mentre que els alumnes amb un estil cognitiu reflexiu, els holistes i els independents de camp també estan molt relacionats els uns amb els altres i encaixen amb el sistema educatiu constructivista.

     Una vegada fet referència a la personalitat, parlarem de l'altre procés afectiu, aquest és la motivació.

     La motivació ha estat investigada i estudiada, i s'ha arribat a la conclusió que la motivació d'un moment concret la podem aconseguir fàcilment, però lo difícil és aconseguir aquesta motivació al llarg de tot el curs. Llavors, el que hem de fer per a tenir els nostres alumnes el més motivats possible és realitzar les explicacions de maneres més lúdiques i no sempre de la mateixa manera monòtona. A més, és important partir dels coneixements previs dels nostres alumnes i orientar-nos segons els seus interessos. Llavors, hem de donar el temps i el camí per a que el infant arribi als aprenentatge. 


HABILITATS I ESTRATÈGIES D'APRENENTATGE

     A partir de diversos estudis dels autors Printich i de Groot, es va arribar a la conclusió que no tot es pot controlar de les forces internes dels alumnes ni tot ho pot controlar el mestre. Llavors, aquestos dos autors ens diuen que la motivació s'articula en tres components. Aquestos són els components de valors, els components d'expectatives i els components afectius i emocionals, tots aquestos estan relacionats entre ells.

     Fent referència a la nostra conducta escolar, hem de dir que  sempre està orientada a aconseguir unes fites que articularan les motivacions dels nens i nenes. Així, trobem les fites relacionades amb la tasca, les fites relacionades amb el jo (segons el nen experimentarà que és millor que els altres o que no és pitjor que uns altres companys) i les fites relacionades amb la valoració social (l'aprovació del mestre, dels pares i dels companys). Llavors, els nostres objectius com a alumnes és aconseguir arribar a aquestes fites.

     En conclusió, hem de treballar les forces internes, i les motivacions intrínseques dels nostres alumnes per a que el procés d'ensenyança - aprenentatge sigui més eficaç. Llavors, quan treballem això, els resultats també seran més intrínsecs, ja que, un que només té les motivacions extrínseques, quan aquestes li fallen, no té les intrínseques i és més vulnerable. Per això, el nen ha de ser conscient de com li surten les coses, és a dir, si li surten bé o malament, això és el que anomenem capacitat de metacognició, element indispensable per a millorar les nostres pròpies estratègies d'aprenentatge.


     A continuació, trobem un vídeo que explica la metacognició:





     El següent vídeo explica els hàbits i tècniques d'estudi:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada