Reflexions grupals

Vàrem començar aquest projecte d'obra de teatre proposant cadascuna una idea. D'aquesta manera, varen sorgir propostes com ensenyar la història d'Eivissa, mostrar curiositats de la vestimenta pagesa o simular una classe d'alguna matèria de forma divertida i global. Al final, per votació vàrem decidir realitzar una obra que mostrés l'història d'Eivissa però que també mostrés la curiositat del motiu pel qual la vestimenta de les pageses porta el botifarró. Per tant, vàrem decidir fer una combinació de dues idees.

El problema va sorgir més endavant, quan començàvem a consolidar idees i ens adonàvem que l'obra s'allargava massa i que havíem de suprimir moments històrics. Va ser per això que al final hem hagut de suprimir la idea de mostrar el motiu de la botifarra com a vestimenta, i hem hagut de suprimir la època hippie, la dels pirates i la conquesta catalana. Tot i això, considerem que al final hem aconseguit representar les èpoques més importants i que són fonamentals per a seguir el fil conductor de l'obra, és a dir, els diferents noms que ha tingut l'illa.

Una vegada que hem tingut les idees una mica clares de l'evolució de l'obra, hem començat a elaborar els vestuaris. D'aquesta manera hem fet dues disfresses de púnics, dues de romans, dues de musulmans, la disfressa de la nena, la de la bruixa i la de la pagesa. Realitzar els vestuaris ens ha portat molt de temps, però, a mesura que unes feien vestuari, les altres s'encarregaven de començar amb els escenaris. D'aquesta manera avançàvem més ràpidament.

Realitzar tant l'escenari com el vestuari ha estat una mica estressant, sobretot perquè en la nostra obra hi ha una gran quantitat de personatges diferents i nosaltres només som cinc persones. Per tant, el vestuari l'hem elaborat de manera que resulti més fàcil de llevar i posar per a que en el moment de representació resulti més ràpid.

Per tant, com que amb les hores de les classes no teníem prou temps per a elaborar tot el material necessari, hem hagut de quedar diversos dies. Vàrem decidir portar tot el material a casa de na Marta perquè disposa de molt espai on podem treballar i després emmagatzemar el material.

Des del nostre punt de vista, realitzar aquesta obra de teatre i tots els materials per a la seva representació és molt positiu per a la nostra formació com a docents ja que treballem diversos aspectes. Així, treballem la representació, la interpretació, l'elaboració de disfresses amb teles o amb cartró, l'elaboració d'escenari amb cartró, paper, pintura... Per tant, a partir d'aquesta activitat posem en pràctica les nostres idees elaborades anteriorment. A més, representem l'obra davant de nens i nenes, cosa que ens motiva més encara per adaptar el diàleg al públic d'aquestes edats i ens motiva per a realitzar el millor possible els materials.

Ha estat tot un èxit!

És el dia tan esperat! El dia de la representació!

Ben pronte al matí, a les vuit concretament ja estàvem a casa de la meva companya Aida. Allí, ens hem maquillat i pentinat mentre repesàvem el guió. Cap a les nou, hem agafat els tres cotxes i hem anat al Diari d'Eivissa. Allà, hem col·locat els materials a la part dels camerinos i allà hem esperat el nostre torn, el tercer.

Els moments abans de la nostra actuació han estat crítics, ja que hi havien molts nervis. Però, des del moment en que hem entrat en escena, m'he relaxat prou. En el moment de la representació hem tingut alguns petits falls com és que ha caigut un arbre, els àrabs no hem tret els canyons amb el vaixell per falta de temps i hem oblidat un petit fragment de diàleg. Però, tot i això, ho hem dissimulat prou bé i, el més important és que he gaudit durant tota l'actuació i m'ha encantat escoltar la participació i les rialles del públic.

Una vegada hem acabat la representació, he tingut una sensació d'alegria ja que estic molt satisfeta de la nostra actuació i dels membres del meu grup. A més, de l'alegria que em dóna llevar-me un pes tan gran de sobre.

Llavors, en definitiva, vull remarcar el gran treball que hem hagut de realitzar i del bon resultat que hem tingut a l'escenari. Espero que li hagi agradat a tot el públic!

S'apropa l'hora de la veritat!

Avui és el dia abans de la representació, i la veritat que es noten els nirvis. Volem realitzar el teatre a la perfecció, per això comencem a fixar-nos en els petits detalls que encara ens falten.

La representació l'hem ensallat diverses vegades, però tot i això, pujar a l'escenari imposa. Per això, a l'hora de realitzar el primer ensall al Diari d'Eivissa es podria millorar. Però, després ho hem tornat a provar i ha estat millor.

A banda, he de dir que quan hem arribat hem començat a col·locar els escenaris, i hem hagut de muntar alguns com són per exemple la muntanya o els arbres.

Una vegada col·locats els escenaris, com que eren molt grossos, s'han hagut de quedar ja dalt l'escenari des del començament i així, a més serveix com a escenaris de la resta de grups que actuaven abans de nosaltres.

Quan hem sortit del Diari d'Eivissa, m'he anat molt nerviosa ja que quedava menys per a la representació i trobava que la nostra actuació encara era millorable. Però, la veritat és que finalment hem tingut una molt bona representació, de la qual estic molt orgullosa de tota la gran feina que ha elaborat el meu grup. 

ALLÒ QUE M'HA APORTAT L'ASSIGNATURA DE SOCIOEMOCIONAL

Al llarg d'aquest semestre he après a veure l'educació des d'un altre punt de vista. Quan vaig començar el primer any, la meva visió de l'educació va canviar dràsticament. Al llarg de la meva educació he tingut sempre un sistema que s'apropava al tradicional, allà a on el que importava era el que deia el mestre perquè es considerava que aquest era la font de coneixement més important. Qui no ha escoltat les típiques frases: ¡Si el profesor lo dice es por algo!, ¡Te lo tienes que aprender de PE a PA!, ¡Escucha y calla!

Però, en començar la meva formació, vaig descobrir que la figura del mestre no ha de ser de superioritat (això ja ho tenia clar abans, però en començar a estudiar va ser la primera vegada que vaig veure que això apareixia als llibres), que ha de fer de guia dels aprenentatges. A més, vaig començar a comprendre noves metodologies.

Però, després d'haver fet aquesta assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància, he après coses noves que no havia tractat a cap altra assignatura. Per exemple, el tema de les famílies l'hem tractat a varies assignatures, però en aquesta a banda de recordar informació com són per exemple els tipus de famílies i els estils educatius d'aquestes, també, hem reflexionat sobre les emocions que pot sentir tant l'infant com els altres membres de la família en cada situació.

D'aquesta manera, cada persona té unes emocions diferents en cada situació. En cada situació trobem molts factors que fan que cada nen o nena tingui unes emocions diferents a cada situació o que les expressi d'una manera determinada. Ja que, aquest ha estat un altre tema tractat a classe: la importància de la expressió de les emocions.

Nosaltres com a mestres hem de crear un vincle de confiança amb els nostres alumnes prou segur que ens permeti expressar les nostres emocions (de forma regulada) als nostres alumnes i que sobretot aquestos sentin que poden expressar les seves emocions. Amb això, no vull dir que els infants només s'han de saber expressar amb nosaltres, sinó que aquest és un primer pas per a treballar les emocions i que al final l'infant sigui capaç de fer-ho a tots els àmbits de forma autònoma. Per portar això a terme, és fonamental transmetre seguretat i confiança a les famílies, així els docents hem d'aprofitar tots els moments de visita dels pares per a crear vincle i confiança. Ja que per a que el desenvolupament emocional tingui sentit ha de tenir una continuació coherent entre allò que es parla a l'escola i allò que es fa a casa. Això ho hem treballat bastant a classe, i fins i tot hem portat una simulació de primera reunió de la mestra amb la família. Aquesta activitat, ha estat molt interessant ja que ens posa a prova, ens apropa més a allò que portarem a terme quan siguem docents i a més ens permet rebre les observacions de les nostres companyes per a millorar.

  

A més, respecte al tema de les famílies, el clima de l'aula i la confiança que ja tinc amb les meves companyes, m'ha permès també expressar alguns temes familiars propis per a posar com a exemples en algunes situacions a l'aula.

D'altra banda, hem après a com treballar les emocions a classe a partir de la programació i realització de jocs i activitats. Els diferents grups han realitzat diferents jocs els quals m'aporten idees per a un futur. Amb la realització d'aquestes activitats, a més, hem tingut més contacte entre nosaltres i hem pogut aportar aquelles coses que ens han fet sentir i quines coses milloraríem després d'haver vist el resultat al  posar-les en pràctica.

Altre aspecte treballat a estat la importància del període d'adaptació, però allò que més m'ha impactat de tota l'assignatura ha estat el vídeo final, aquell que tracta del maltracte infantil. A partir d'aquest vídeo, te n'adones de la importància de que els nens siguin capaços d'expressar les seves emocions i pensaments, i de la importància de que els mestres siguin capaços de detectar aquestos tipus de situacions com d'altres (no fa falta que el maltracte que pateix l'alumne sigui d'abusos sexuals, sinó que pot ser físic, psicològic o social). Per tant, és fonamental el paper de detecció que té el mestre.

En definitiva, el fet de treballar en petit grup i en gran grup m'ha ajudat a veure diferents punts de vista i sobretot aspectes que mai m'havia plantejat. Per tant, la comunicació que s'ha provocat a les classes m'han ajudat a assimilar i acomodar  millor la informació a partir dels diferents exemples que han exposat les meves companyes, i ha permès aportar les nostres opinions al respecte. A més, les aportacions d'experiències reals que aportava el mestre, eren clau en tot el procés. Aquest fet, el que compatís amb nosaltres aquestes situacions ens incitava a seguir parlant del tema una vegada érem fora de l'aula.

D'altra banda, les reflexions que he anat realitzant en aquest bloc, m'han servit com a resum de les idees sorgides a classe i m'ha ajudat a consolidar millor els aprenentatges. Tot i això, l'eina fonamental d'aprenentatge d'aquesta assignatura no ha estat ni les lectures, ni el bloc, ni els power points, sinó les classes presencials.

Activitat 8: Com tractar el període d'adaptació amb les famílies

Nosaltres, treballarem amb alumnes d'infantil i, hem de remarcar la importància del període d'adaptació.

L'infant, passa d'un context a una altre de forma molt sobtada, per això, s'ha de procurar que el canvi sigui el menys brusc possible. El nen ha de passar d'estar a totes hores amb persones del seu entorn més proper a estar amb gent que no coneix. És per això, que les escoletes i escoles porten a terme el període d'adaptació. Aquest consisteix en anar apropant a l'infant al nou context i espai de forma progressiva. El primer dia només està un període petit de temps i acompanyat d'una persona coneguda, el següent dia passa una mica més de temps a l'escola fins que al final, després de una setmana aproximadament, el nen es queda a l'escola tot sol.

Aquest període progressiu és el que ajuda a l'infant a assimilar la separació de la mare o pare i, és el que ajuda a que l'infant creí vincle amb la mestra i amb els companys. Ja que, fins que l'infant no és capaç de crear vincle amb membres de l'escola, no vol quedar-se en aquesta.

Aquest moment és molt important portar-lo a terme ja que, es pot donar el cas en que l'infant en un primer moment pareix que està a ple a l'escola i que ha superat el període a bans d'hora. Però, realment l'infant no ha superat la separació i el període es pot manifestar en un futur pròxim.

A més, vull remarcar que el període d'adaptació s'ha de portar a terme tant a l'escoleta com a l'escola (en el cas que l'infant acudi a les dues institucions). Ja que, l'infant primer pateix la separació de la família quan passa a l'escoleta, però, també pateix la separació dels seus companys, espai, materials i mestres quan passa a l'escola. Per tant, una vegada que l'infant passa a l'escola primària, la mestra ha de preveure un seguit d'activitats per a que els alumnes es familiaritzin amb el nou espai i per a començar a superar el dol. Alguns exemples d'activitats podria ser; que cada alumne elaborés una capseta amb algunes coses significatives com per exemple el cartellet del seu nom que té aferrat a la cadira, un dibuix...; una altra activitat seria anar de visita a la futura escola; una altra podria ser fer un mural amb les diferents escoles i fots de carnet dels alumnes que estan destinats a cada escola.... A més, una vegada els infants ja han començat les classe a l'escola, la mestra d'infantil pot fer visites.

UN HIPOTÈTIC CAS

Després  d'haver fet aquesta breu introducció de la importància del procés d'adaptació, a continuació posaré un fragment de text on s'explica un hipotètic cas que es pot donar en la conversa d'una mestra i d'una mare:

"Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades".

Respecte a aquest fragment, veig dos errors importants per part de la mestra. El primer és mostrar por i inseguretat a les famílies, ja que considero que els docents han de mostrar seguretat a les famílies i els han de demostrar que entenen sobre el tema, ja que els infants estan baix la seva responsabilitat mentre estan a l'horari escolar. El segon gran error, és el següent comentari: "encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades". A partir d'aquest comentari, fas pensar a la família que no els escoltes, i que si o fas, no proposes solucions als seus problemes perquè només et serveix com a vàlid allò que està programat. Des del meu punt de vista, el docent té un marge de decisió que permet adaptar algunes situacions. Per tant, el primer que ha de fer la docent és dir-li a la família que investigarà la situació i que buscarà la millor solució per a l'educació de l'alumne.

D'aquesta manera, a partir del coneixement que té la docent de la situació familiar, mirarà de solucionar el problema. Per exemple en aquest cas, pot donar la sensació de que la mare vulgui que el fill finalitzi el període d'adaptació perquè els horaris d'aquella setmana no li quadren bé amb els laborals i no pot recollir a l'infant tan prompte. Llavors, en aquesta situació, la mestra hauria de proposar alternatives a la família, com pot ser que el vagi a buscar un altre membre de la família (primer la mare ha de firmar una autorització) i, així, procurar que la família respecti el procés d'adaptació de l'alumne.

Aquesta reflexió sobre el fragment anteriorment exposat, l'hem feta a classe per parelles,i jo juntament amb la  meva companya Aida hem redactat un possible diàleg entre la mestra i la mare:

• Mestra: Hola, bon dia. Aquesta setmana en Miquel ha començat l'escola i m'agradaria saber la vostra opinió sobre el seu desenvolupament.
•  Mare: Està adaptat
•  Mestra: Estic d'acord. En Miquel està evolucionant i s'està adaptant favorablement en la seva estància a l'escola. Fins i tot, he observat que ja estableix relacions amb alguns dels seus companys. Però, així i tot, lo convenient és que respectem el seu període d'adaptació ja que finalitzar abans d'hora aquest procés podria ser perjudicial per al seu desenvolupament en un futur.
•  Mare: Per què podria ser perjudicial si el meu fill està adaptat?
•  Mestra: El més convenient per al seu fill Miquel és seguir amb el període d'adaptació fins al final per a que en un futur no presenti cap problema de socialització amb els companys i la mestra o d'enyorança cap a la família. Per què consideres que en no és necessari que en Miquel segueixi amb el període d'adaptació?
• Mare: Hem vist que en Miquel aquestos darrers dies ja no plora i nosaltres hem de fer feina, a més, aquesta setmana no hem pogut canviar el torn de la feina.
• Mestra: Hem de cercar una solució, però, he de dir que el període d'adaptació no consisteix en que el nen deixi de plorar. Aquest període és molt important per al nen ja que necessita crear nous vincles amb una comunitat de persones desconegudes. Per tant, per a crear nous vincles el nen necessita temps per a poder consolidar-los. A més, és fonamental que el nen es senti part del grup classe, per tant, no podem començar a crear diferències ni adaptacions individuals.(...)

CONCLUSIONS

Per a finalitzar, a continuació respondré algunes preguntes sobre el període d'adaptació:

·         Per què és un dels moments crucials i estratègics?

El període d'adaptació és un moment crucial i estratègic perquè és durant aquest període de temps quan l'infant és capaç d'assimilar la separació de la família (o d'una altre escola), és a dir, és capaç d'afrontar el dol que li provoca canviar de context. A més, és durant aquest moment majoritàriament quan el nen estableix el nou vincle amb els companys i amb la mestra. Per tant, és fonamental tenir un bon període d'adaptació per a que l'infant es pugui acomodar correctament al nou context.

·         Per què s'inverteixen una gran quantitat d'energies?

Perquè el període d'adaptació marca l'evolució de l'infant dins aquest nou context, sobretot en els aspectes emocionals. Per tant, per a que l'infant es desenvolupi correctament tant a nivell cognitiu, com a nivell emocional com a nivell social, el nen necessita haver superat el dol i creat nous vincles al nou context.

·         Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

Més que establir regles, el que s'ha de fer en aquest període és establir vincle amb tots els infants.

·         Què és allò que no hauríem de fer mai?

Allò que no hauríem de fer mai des del meu punt de vista és crear inseguretat, tot el contrari, la mestra ha de provocar seguretat en l'infant i per això és necessari que ella també ho estigui. I, ha de crear vincle, per tant, la mestra no pot estereotipar als infants ni deixar-los de banda.

Al següent vídeo es comenta com fer front al període d'adaptació. En aquest vídeo, també es donen consells a les famílies, ja que el que crea major inseguretat en els infants és aquella que transmeten els pares.

Ja només queda ensallar!

Realitzar els vestuaris ens ha portat molt de temps, però, a mesura que unes feien vestuari, les altres s'encarregaven de començar amb els escenaris. D'aquesta manera avançàvem més ràpidament.

Realitzar tant l'escenari com el vestuari ha estat una mica estressant, sobretot perquè en la nostra obra hi ha una gran quantitat de personatges diferents i nosaltres només som cinc persones. Per tant, el vestuari l'hem elaborat de manera que resulti més fàcil de llevar i posar per a que en el moment de representació resulti més ràpid. 

Per tant, com que amb les hores de les classes no teníem prou temps per a elaborar tot el material necessari, hem hagut de quedar diversos dies. Varem decidir portar tot el material a casa de na Marta perquè disposa de molt espai on podem treballar i després emmagatzemar el material.

Vestuaris, diàlegs, escenaris, materials, materials, i més materials!

Una vegada que hem tingut les idees una mica clares de l'evolució de l'obra, hem començat a elaborar els vestuaris. D'aquesta manera hem fet dues disfresses de púnics, dues de romans, dues de musulmans, la disfressa de la nena, la de la bruixa i la de la pagesa.

Per a elaborar els vestuaris, primer hem hagut de cercar els materials. Se'ns va acudir la idea de demanar als comerços aquells materials que no els servissin o que ens poguessin regalar.

Així, hem anat plegades a diversos comerços d'Eivissa. A Almacenes Tur ens varen donar diversos retalls de teles, a Tejidos Escandell ens varen donar diverses teles de diversos colors, a Pinturas Rubio ens varen donar tres esprais de colors, a Valero diversos botons, cintes i velcro i per últim, a Pintura Bizafor ens varen donar diversos pots de pintura.

A mesura que aconseguim els materials, comencem a elaborar els vestuaris en primer lloc, i els escenaris en segon lloc.

Activitat 7: L'escola

A l'actualitat la societat avança molt ràpidament, mentre que en moltes escoles es continua mantenint el sistema tradicional. Tot i això, fa anys que trobem teories amb noves metodologies i amb  noves maneres de veure l'educació i l'escola. Però, el problema és que està costant molt posar aquestes noves teories a la pràctica, tot i que he de dir que hi ha centres que ja les apliquen o les comencen a aplicar. Amb això vull dir que durant els darrers anys ens trobem en un moment de canvi en l'educació.

D'aquesta manera, algunes escoles han anat canviant i millorant, però a l'actualitat trobem més dificultats degudes a la crisis econòmica que pateix el nostre país i a les noves polítiques i lleis que es volen aplicar.

A la classe de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància hem tractat el tema de l'escola.

En primer lloc, cadascú ha redactat de forma individual l'origen de l'escola, els objectius que ha de tenir i el model que la sustenta. D'aquesta manera jo he redactat les següents aportacions individuals:

Per a començar, l'escola ha de ser una institució amb uns espais i unes instal·lacions adequades que facilitin el procés d'ensenyament aprenentatge i la socialització. Per tant, podem dir que l'origen de l'escola és educatiu.

Llavors, l'objectiu principal de l'escola és l'ensenyament, però aquesta s'ha de realitzar tenint en compte els interessos, les motivacions i les necessitats dels infants. Així, trobem altres objectius com són cobrir les necessitats bàsiques dels alumnes, tant fisiològiques com emocionals i guiar al nen en el seu desenvolupament.

Aquestos objectius només es poden aconseguir tenint bons professionals de l'educació que escoltin als infants, que siguin atents, que no mostrin favoritismes, que parlin amb els pares quan sigui necessari, que mostrin una mirada i actitud càlides, que facin que els alumnes es sentin còmodes a l'aula. Els mestres han de mostrar confiança en els seus alumnes i ha de donar-los autonomia, ha de satisfer les seves necessitats bàsiques, tant fisiològiques com emocionals, i ha de mediar els conflictes per a que els propis infants trobin les solucions.

Tot això s'hauria de realitzar des d'un model inclusiu, motivador i educatiu.

En segon lloc, hem treballat en petits grup aquest mateix tema, hem exposat les nostres reflexions a les nostres companyes i hem elaborat un altre text amb diferents idees:

Les escoles dels nostres dies no avancen igual que la resta de la societat, és a dir, les pedagogies educatives no tenen relació amb lo que es duu a terme dins les aules.

El punt de partida per a que les nostres escoles donin resposta a les necessitats emocionals dels infants és donar més importància a les emocions d'aquestos i per tant, tractar-les de forma tant directa com indirecta.

Aquest objectiu només es pot aconseguir tenint bons professionals de l'educació que escoltin als infants, que siguin atents, que no mostrin favoritismes, que parlin amb els pares quan sigui necessari, que mostrin una mirada i actitud càlides, que facin que els alumnes es sentin còmodes a l'aula. Els mestres han de mostrar confiança en els seus alumnes i ha de donar-los autonomia, ha de satisfer les seves necessitats bàsiques, tant fisiològiques com emocionals, i ha de mediar els conflictes per a que els propis infants trobin les solucions. Llavors, amb la finalitat de poder atendre els interessos dels infants, els professionals de l'educació hem de  crear uns vincles d'afecció amb els alumnes.

Per tot això, pensem que el model que hauria de sustentar l'escola no és tan sols educatiu sinó també socialitzador, inclusiu i motivador.

Per últim, cada grup ha exposat a la resta de la classe les seves reflexions, hem debatut, hem tornat a reflexionar i al final ha sortit la següent taula amb les aportacions dels diferents grups:

Després de tot allò parlat a la classe, m'he adonat que segons el meu punt de vista l'escola hauria de ser una mescla entre l'escola infantil i la casa del nen/a, en cap cas hauria de ser únicament assistencial.

Continuo pensant que l'origen de l'escola és l'educació i l'aprenentatge, però ara a més, considero que l'origen també ha de ser els continguts flexibles, la inclusió, satisfer les necessitats emocionals dels infants i la socialització que és fonamental per a que els infants estableixin noves relacions.

D'altra banda, fent referència als objectius de l'escola, haurien de ser establir vincles segurs amb els alumnes, ensenyar als alumnes a interpretar les emocions i nosaltres ser capaços de interpretar les dels nostres alumnes, treballar la regulació de les emocions, compensar carències i donar autonomia.

Per últim, el model que jo empraria seria el constructivista tot i que no al cent per cent. Considero que hem d'observar i analitzar a cadascún dels nostres alumnes i, a partir d'aquest anàlisi aportar noves alternatives, metodologies i estratègies que s'adaptin millor a cada alumne. D'aquesta manera, a un alumne el pot anar molt bé treballar a partir del descobriment, de la investigació i de la exploració ja que emmagatzema millora la informació i crea més fàcilment coneixement, mentre que potser un altre alumne potser crea més coneixements cantant cançons, imaginant situacions o escoltant als seus companys. Per tant, jo empraria en un principi el constructivisme de forma flexible i depenent del context empraria la metodologia que considerés més encertada. A banda, a partir d'allò parlat a classe, considero que sobretot a l'etapa d'Educació Infantil, els infants han d'aprendre coses relacionades amb el present, amb el seu entorn més proper, amb les situacions dels seu dia a dia, han d'aprendre a expressar les seves emocions i a comunicar-se... Per tant, no estic d'acord amb el model propedèutic, on la preocupació principal del sistema educatiu és que els infants assoleixin els continguts del currículum per a poder passar d'etapa, ja que considero que aquest model no és mica inclusiu i que desmotiva a la gran majoria dels alumnes durant l'escolarització.

A continuació trobem un vídeo que posa en context l'evolució i situació del sistema educatiu a Finlàndia i després explica el seu model educatiu. És molt interessant conèixer aquest model ja que segons els resultats és dels que millor a Europa.

Activitat 6: Un lugar para quedarse

En aquesta sessió hem visionat la pel·lícula "Un lugar para quedarse" i, després hem compartit les nostres impressions en grup. A continuació explicaré molt breument de què tracta la pel·lícula i després exposaré les meves impressions.

Es tracta d'una parella que en uns mesos tindran un fill, però no tenen cap lloc establert ja que a la zona on vivien estaven per què vivia prop dels pares de l'home. Però, com que els pares se'n van dos anys a Brussel·les i els pares de la dóna estan morts, la parella decideix començar a viatjar en búsqueda del lloc ideal per a forma la seva família.

Primer viatgen a Fènix on es troben amb els anteriors superiors de la dóna, llavors van a Tucson a visitar a la germana de la dóna, després es dirigeixen cap a Madison a visitar a la cosina de l'home que és atea, més tard, van a Montreal a casa d'uns amics de la Universitat. L'última visita que realitzen és al germà de l'home ja que just la deixat la seva dóna, té una filla i necessitava consol. Mentre la parella va visitant tots aquestos llocs, es va adonant de la diferència que hi ha entre les diferents famílies i, per tant van pensant com volen que sigui la família que formaran en breu.

Una nit a la casa del germà de l'home, la parella està a un llit elàstic al jardí i comencen a prometre's coses que mai faran d'allò que han vist els darrers dies. Al matís següent la dóna li explica a la seva parella una anècdota de la seva infància i decideixen anar a visitar la casa dels pares de la dóna.

Quan arriben a la casa de la infància de la dóna, es veu com que senten que aquell és el seu lloc, el lloc per a formar la seva nova família, així que finalment es queden a viure allí.

Ara que ja he explicat l'argument de la pel·lícula, exposaré alguna de les impressions que m'ha creat.

Des del meu punt de vista, aquesta parella és molt immadura i insegura. A  l'edat que tenen ja podrien tenir cobertes algunes necessitats bàsiques que no tenen com és per exemple saber el lloc on volen viure, tenir una casa per a viure i tenir una feina fixa en condicions. Considero que una possible causa de que això no ho tinguin decidit encara és que la dóna va perdre als seus pares, per tant té molta inseguretat i justament en aquestos moments d'embaràs necessita un model a seguir per a demanar-li tots aquells dubtes i inseguretats que li sorgeixin.

Però a mesura que avancen en el viatge, la parella es veu més unida i més madura. Podem veure com no aconsegueixen descobrir el lloc ideal per a formar una família fins que la dóna no és capaç de fer front i superar el dol i pèrdua dels seus pares.

A banda, en aquesta pel·lícula trobem diferents tipus de família i diferents models educatius. 
               
En primer lloc, trobem la família de l'anterior superior de la dóna. En aquesta família es pot apreciar com la mare infravalora als seus fills dient-los comentaris despectius, a més, la mare parla de temes inadequats i diu insults davant els seus fills i, es justifica afirmant que els infants no escolten allò que diuen els adults quan parlen amb un determinat to de veu i ho mostra. Aquest tipus de família el considero fatal ja que al final els infants no escolten a la mare per les coses que diu i, a més no tenen un recolzament per part d'aquesta ni cap tipus de complicitat o signe afectiu.

En segon lloc, trobem a la família de la cosina de l'home. Aquesta família no estableix límits ni normes als fills tot i que no suporten que els infants vagin en cotxet. Quan la parella va a visitar a aquesta família a la seva casa, es veu com que es respira molta pau i tranquil·litat a l'ambient, però de forma excessiva. Al final la parella surt de la casa pensant que estan bojos. Des del meu punt de vista, no és bo no establir cap tipus de límit ni norma, ja que hem d'ajudar als infants a establir una estructura i una moral.

En tercer lloc, trobem als amics d'Universitat de la parella que és una família nombrosa i adoptiva. Es tracta d'una parella que ha adoptat a cinc infants ja que la dóna no pot tenir fills. Aquesta família rep a la parella de forma molt agradable i els juguen per la casa amb tranquil·litat. Entre tots els models educatius que he vist a la pel·lícula, aquest ha estat el que m'ha semblat millor amb diferència. Els infants tenen límits però a la vegada tenen la seva llibertat, són alegres i moguts.

           

Per últim, trobem a la família del germà de l'home. Aquesta família havia estat nuclear, però just fa poc la mare ha deixat la família i el pare ha de fer front formant una família monoparental. En aquest cas, el pare no sap com sortir endavant, ja que no es veu capaç d'educar a la seva filla de deu anys en condicions. Aquest tipus de família no el veig bé, però no pel fet que sigui monoparental, sinó per l'actitud de incapacitat que mostra el pare. Jo crec que en aquest cas el pare hauria d'agafar més forces que mai per aconseguir educar el millor possible a la seva filla.

Per tant, trobem diversos tipus de família al llarg de la pel·lícula que ens poden servir a nosaltres com a futures mestres per a conèixer millor els diferents tipus de família que podem trobar a les nostres aules i els diferents models educatius que aquestes empren.

Per últim, vull destacar el moment de les promeses, ja que el considero un moment clau per a que la dóna rebi el suport i confiança suficient per a fer front a la pèrdua dels seus pares i, a més, a partir d'aquest moment, es pot dir que la parella discuteix el seu futur i en certa manera madura.

El següent vídeo ens explica per a adquirir coneixement hem de fer front a la zona del pànic per a arribar a la zona d'aprenentatge. Per tant, aquest concepte el relacionaria amb la superació de la dóna de la pèrdua dels seus pares, no és fins que decideix aventurar-se en busca del lloc ideal per a viure quan aconsegueix fer front a aquest conflicte i arribar a trobar el seu lloc ideal. Per tant, com podem relacionar amb l'educació i l'adquisició de nous coneixements.

Activitat 5: Baby Human Sentir

En aquesta classe hem visualitzat el vídeo Baby Human Sentir amb l'objectiu de conèixer l'origen d'algunes emocions com la ira, l'alegria, la por, la frustració i la sorpresa.

D'aquest vídeo, hi ha hagut diferents aspectes que m'han semblat interessants i que reforcen allò que ja sabia. En primer lloc, dir que cada nen és diferent, que té el seu propi temperament i el seu caràcter. Respecte a això, al vídeo s'assegura que tant l'entorn com el caràcter influeixen en el comportament de l'infant, idea amb la qual estic d'acord ja que es veu reflectit als estudis i investigacions que mostra aquest vídeo i per pròpia experiència personal. Considero que la societat influeix molt en el comportament de les persones (podem posar com a exemple el somriure social) i per això ens comportem diferent quan estem en família, quan estem entre amics i quan anem a un sopar d'empresa per exemple. Llavors, m'ha paregut molt interessant la següent afirmació: "El caràcter es moldeja , evoluciona amb ajuda i canvia depenent de l'entorn".

           

En segon lloc, un altres aspecte interessant que es menciona al vídeo és la capacitat que tenen els pares o cuidadors de reconèixer el significat que té el plor del seu fill o filla a partir dels tres mesos aproximadament. Aquest aspecte em pareix molt interessant, ja que d'aquesta manera els nadons es poden comunicar tot i que encara no tenen adquirit el llenguatge. Per tant, "les emocions són el primer llenguatge, però la intensitat d'aquestes emocions depèn de la naturalesa de cada infant".

        

En tercer lloc, al vídeo es veu com l'adult ajuda a regular les emocions de l'infant. D'aquesta manera al començament necessiten de la presència de l'adult per a regular les emocions, però a mesura que es van desenvolupant cada infant crea la seva pròpia estratègia d'autorregulació. Segons aquestos estudis solen ser estratègies de distracció.

Per últim, un altre aspecte que ja coneixia i que ha aparegut al vídeo és la sobreestimulació pot provocar estrès en els infants, per tant, la motivació és molt enriquidora però sense arribar a l'extrem de la sobreestimualció. Ja que com apareix a l'exemple del vídeo, la nena intenta fugir de la situació o negar-la però el pare no sap interpretar les expressions de la nena.

D'altra banda, al vídeo s'han explicat aspectes que m'han aportat nous coneixements com per exemple el fet que a partir de l'expressió facial de la mare, el nen o nena sap si continuar o parar perquè sap reconèixer la seva expressió. 

                                   
Aquest aspecte m'ha deixat molt sorpresa ja que es tractava de nens molt petits que ni tan sols sabien parlar, per tant és un nou coneixement molt interessant. A banda, també m'ha sorprès el fet que els infants fossin capaços de relacionar la cara trista de la mare amb la veu trista d'aquesta i, el mateix però amb la cara contenta i la veu contenta. Però m'ha sorprès més que fossin capaços d'associar abans la veu alegre o trista d'una dona desconeguda amb la respectiva cara d'aquesta que la del seu propi pare. Això hem pareix molt estrany ja que es suposa que el pare passa bastant temps amb l'infant i que a la dona desconeguda ni tan sols l'havia escoltat parlar mai. Aquest enigma es soluciona al vídeo dient que "això pot ser degut perquè les dones es saben expressar millor que els homes". Un altre nou coneixement que m'ha aportat aquest vídeo és la capacitat que tenen els infants per a desenvolupar habilitats pròpies per a controlar una situació com per exemple la nena que recorda una cançó sobre les aranyes i la canta per a autoregular la seva emoció de por. Per últim, allò que m'ha semblat més interessant fent referència amb els nous coneixements són les emocions morals. Jo no sabia que els nens i nenes comencen a tenir vergonya o orgull (emocions morals) a partir del moment en que era capaç de reconèixer-se a ell mateix com a persona.

Les emocions morals compleixen la funció de socialització. D'aquesta manera com que l'infant ja es reconèix com a persona, té vergonya respecte a allò que pensen els demés d'ell. Això ho podem veure quan al vídeo li proposen a una nena realitzar un puzle en un temps determinat i quan ho aconsegueix es sent orgullosa i vol que la investigadora se n'adoni que ho ha fet correctament a temps, mentre que quan no ho aconsegueix abaixa el cap sentint vergonya perquè no ha estat capaç. A banda, també ho podem veure en el moment en que el pare i la investigadora senyalen a una nena dient el seu nom, al final la nena pensa que s'estan rient d'ella i com que no li agrada comença a plorar. Per tant, considero que les emocions morals són essencials perquè seran fonamentals al llarg de tota la vida de l'infant ja que actuarà d'una manera o d'una altra depenent d'aquestes emocions.

                     
                       

Respecte als temes que podria considerar de debat és el fet de realitzar tots els experiments a la Universitat i no fer-los al context i entorn més propers dels infants, ja que considero que investigar emocions com la por no es pot realitzar en un espai desconegut per a l'infant i a més sense la presència de cap persona desconeguda. A més, també es podrien discutir els resultats d'aquestes investigacions i experiments ja que no es tenen en compte tots els factors de cada infant, en aquestes investigacions s'escapen molts factors el que fa que els resultats no siguin exactes.

En definitiva, el vídeo Baby Human Sentir m'ha servit per a repassar i recordar molts coneixements que ja tenia sobre les emocions dels infants, però sobretot m'ha permès conèixer molta informació sobre aquestes emocions que no sabia. A més, a partir d'aquest vídeo he pogut veure com les afirmacions que s'anaven fent quedaven reflectides a les investigacions.

Per últim, vos animo a mirar aquest vídeo ja que apareixen aspectes molt interessants i apareixen moltes investigacions i experiments. Tot i això, també he de dir que seria  millor que aquestes investigacions es realitzessin en situacions reals de l'infant i en el seu propi entorn, no a la Universitat.

Aquest vídeo el podeu trobar al següent enllaç:

http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir

A banda, podeu trobar la sèrie completa de Baby Human a aquest altre enllaç:

http://psiqueviva.wordpress.com/2011/07/14/la-serie-completa-de-baby-human-en-espanol/

Quin serà el fil conductor del nostre musical?

Ja des de l'any passat, el tema d'haver de realitzar un musical durant el segon curs del grau d'Educació Infantil, m'amoïnava. La veritat és que encara no se com sortirà tot, on ho representarem ni tan sols que representarem.

Hem començat aquest projecte, d'obra de teatre, proposant cadascuna una idea. D'aquesta manera, han sorgit propostes com ensenyar la història d'Eivissa, mostrar curiositats de la vestimenta pagesa o simular una classe d'alguna matèria de forma divertida i global. Al final, per votació hem triat realitzar una obra que mostri la història d'Eivissa però que també mostri la curiositat del motiu pel qual la vestimenta de les pageses porta el botifarró. Per tant, hem triat fer una combinació de dues idees.

Però, quan hem començat a elaborar els diàlegs, ens hem adonat que el tema és molt extens, llavors, durant diversos dies hem estat reflexionant per a eliminar etapes de la història. Al final, hem acordat que començaríem per la època dels púnics, seguiríem per la dels romans i per últim la dels pagesos ja que havíem d'ajustar el temps, vint minuts aproximadament. Llavors, al final hem hagut de suprimir la idea de mostrar el motiu de la botifarra com a vestimenta, i hem hagut de suprimir la època hippie, la dels pirates i la conquesta catalana. Tot i això, considero que al final amb els moments històrics que hem triat, queda clar els diferents noms que ha tingut l'illa, que és allò més important ja que és el fil conductor de l'obra.

Activitat 4: Estratègies educatives

En aquesta activitat continuem tractant les emocions. Així, en el llibre Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia, concretament al capítol "Emociones primarias y su alquimia" trobem diverses estratègies educatives per tractar l'amor, la por, la ràbia, la tristesa i l'alegria.

En primer lloc, pel que fa a l'amor, considero que l'estratègia més significativa de les que ofereix aquest llibre és: "Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente". Si analitzem aquesta oració, podem veure que les persones sempre cerquen ser estimats d'una manera o d'una altra. Llavors, fem tot tipus d'accions i creem situacions per aconseguir l'amor dels altres. A més, es fonamental sentir-se estimats ja que, només quan ets estimat aprens a estimar als demés.

La següent estratègia és: "Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico". Des de l'embaràs, el nadó cerca un vincle. El primer que s'estableix és amb la mare i el pare. Així, l'infant cerca un vincle afectiu que li doni seguretat física i emocional que permet el seu desenvolupament com a persona. En el cas en que l'infant no té seguretat en els seus progenitors o models i no ha creat uns vincles afectius estables, llavors, és molt més complicat poder educar-lo. És per això que per a poder amar, primer s'han d'haver creat uns vincles afectius entre les dues persones.

La darrera estratègia que esmentaré respecte a l'emoció de l'amor és: "Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura, forma y color". A partir d'aquesta afirmació, podem dir que l'amor és l'emoció fonamental a partir de la qual sorgeixen altres emocions diverses que variaran depenent de la intensitat de la primera.

          

En segon lloc, fent referència a la por, l'estratègia més significativa és: "Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante trasmitir esta idea para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder". La nostra societat està plena d'expressions de denotació negativa cap a expressar les pors, com per exemple la frase "els nens grans no tenen por de res". D'aquesta manera, la societat no permet que els infants expressin la seva por, i per tant, no són capaços de fer-les front. Però, la realitat és que tothom té pors i, els nens també. Però la diferencia és que els adults som capaços de regular aquestes pors mentre els infants petits no. Llavors, hem d'ajudar a que els nens i nenes siguin conscients de les seves pors i, hem d'ajudar-los a expressar-les d'una forma regulada.

Una altra estratègia és: "Es importante que el miedo deje de ser una maestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el mido y no negarlo". És natural tenir por, de fet és un instint de supervivència. Llavors, s'ha de fer un canvi en el pensament de la nostra societat per a que les persones siguin capaces de expressar les seves pors cada dia. Ja que quan es reprimeixen les emocions, pot arribar a ser molt més perjudicial, com podria ser l'aparició de traumes.

Llavors, "ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos". La qüestió és aconseguir fer front a les teves pors, però no en excés, ja que s'ha d'arribar a un punt intermedi que permeti un correcte desenvolupament i evolució de la persona en tots els sentits.

En tercer lloc, respecte a la ràbia, primer s'ha de "dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie" i després s'ha de "hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas". Així, el primer que s'ha de fer és deixar sortir la ràbia perquè la ràbia no expressada pot generar violència física o psicològica cap a un mateix o cap als altres. Després, una vegada s'ha expressat aquesta emoció, cal anar a cercar el motiu d'aquesta ràbia, és a dir, s'ha de parlar i reflexionar sobre aquesta ràbia i el motiu d'aquesta per a aprendre a gestionar-la.

       

En quart lloc, l'estratègia més significativa respecte a la tristesa és: "Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuándo mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquellos que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla". El primer que hem de fer és acceptar la tristesa i expressar-la. Això és així, perquè quan s'aconsegueix acceptar es supera i, ens permet estar més oberts a les alegries. Llavors, els mestres i pares, hem d'animar als infants quan es troben en aquesta situació, però això no significa que s'hagi de llevar importància al motiu que provoca aquesta emoció.

"Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida". Si acceptem que podem viure qualsevol emoció i no fugim del conflicte podrem desenvolupar-nos i créixer. Per tant, el conflicte s'ha de produir, però allò important és la nostra actitud davant els conflictes.

                                   

En cinquè i últim lloc, faré referència a les estratègies per a afavorir l'alegria. La majoria dels aprenentatges dels infants és per imitació, per tant, nosaltres que som models per a ells, hem d'actuar amb humor i optimisme, ja que d'aquesta manera ells faran el mateix. A més, hem d'ensenyar als infants a fer front a les dificultats i a veure la part bona i positiva de les coses. Llavors, "poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor". A més, el riure és fonamental tant en els adults com en els infants, "poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos".

En definitiva, tant els mestres com els pares i mares, disposem d'una gran quantitat d'estratègies per fer que els infants siguin capaços d'expressar les seves emocions i, d'aquesta manera afavorir el desenvolupament. Per tant, no hem de reprimir les nostres emocions. Llavors, la formació del professorat i del pare i la mare és crucial per a portar a terme aquestes estratègies educatives. A l'article "Educación emocional: estategias para su puesta en práctica" podem veure la importància de la formació per a poder dur a terme unes bones estratègies educatives respecte a les emocions.