dissabte, 1 de març del 2014

Activitat 1: Presentació

Sóc una alumna de la Universitat de les Illes Balears i estic cursant el segon curs del grau d'Educació Infantil, concretament començo el segon semestre. Quan vaig començar la carrera no estava del tot segura de l'elecció, però al poc temps d'haver començat les classes em vaig adonar que és el que realment m'agrada. Sempre m'han agradat els infants, però ara se que a partir dels meus coneixements podré guiar als meus alumnes a que es desenvolupin com a persones, ja sigui en l'àmbit cognitiu, en l'emocional com en el físic.

Respecte a aquest semestre, hem trobo molt animada, ja que, les diverses assignatures que cursaré em pareixen molt interessants i no tan repetitives. Això ho dic perquè des que he començat el grau d'Educació Infantil pràcticament a totes les assignatures el que més s'ha tractat és la metodologia constructivista. Això ho trobo absolutament correcte ja que, des del meu punt de vista aquesta és molt més educativa que les metodologies tradicionals. Però, tot i això, es fa pesat haver de tractar sempre la mateixa teoria i les mateixes idees sense poder posar-les en pràctica.
                            

Llavors, a més d'aprendre la teoria més adequada per a desenvolupar el màxim de capacitats del meu alumnat com a persona, també m'agradaria aprendre a tractar i conviure amb els diversos infants amb els que em puc trobar dins l'aula, ja que aquest darrer aspecte el considero igual d'important que el primer, sinó més.

Respecte a això, estic molt il·lusionada per començar aquesta nova assignatura anomenada Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància perquè el nom em fa pensar que aprendré i comprendré l'evolució de l'estat emocional d'un infant des del seu naixement fins almenys als sis anys i, a partir d'aquest coneixement, tindré més possibilitats de poder detectar aquelles situacions on els alumnes necessitaran més el meu recolçament, la meva cercania, la meva protecció o aquelles situacions on els alumnes necessitaran més llibertat i més espai per a continuar investigant i aprenent. A més, si conec el desenvolupament socioemocional de l'infant, serè capaç de detectar aquelles situacions familiars o socials que provoquen canvis en l'actitud dels meus alumnes, per a posteriorment poder intervenir.

També, em pareix molt interessant aprendre a tenir a tot l'alumnat atès, a saber adaptar les meves sessions a les necessitats de cada alumne, aprendre a estar al costat dels meus alumnes quan ells em necessiten, aprendre a detectar aquelles situacions que puguin crear canvis en l'actitud dels alumnes ja siguin problemes emocionals, problemes familiars,...

                    

Llavors, per tots aquests motius a partir d'aquesta assignatura assoliré nous coneixements molt profitosos i essencials per a la meva futura professió. És per això que les emocions que em provoca aquesta assignatura d'alegria, satisfacció, emoció, entusiasme i il·lusió les considero emocions positives.

L'alegria me la provoca poder aprendre la  manera d'ajudar de manera afectiva als meus alumnes, la satisfacció me la provoca el poder ajudar-los a mediar les diferents situacions o conflictes, l'emoció i l'entusiasme el tinc per començar l'assignatura i descobrir que realment allò que aprendré en aquesta assignatura em servirà per a posar-ho en pràctica en les meves futures sessions com a docent i la il·lusió de poder comprendre tot el procés de desenvolupament emocional dels infants per a saber què fer en el moment precís.


Respecte a la mediació de conflictes, en el següent bloc: "Parlem d'educació socioemocional" de n'Àngels  trobem una idea de com portar-la a terme amb infants d'Educació Primària. Personalment, considero que són els alumnes els que han d'intentar solucionar els seus conflictes perquè, en aquest procés desenvolupen una gran quantitat de capacitats com són el companyerisme, l'empatia, l'autonomia, establir objectius... Els mestres podem fer el paper de mediadors, però no hem de donar la solució als infants.

A banda de les emocions positives, també tinc emocions ambigües cap a aquesta assignatura com és la sorpresa i la intriga, ja que si al final del semestre he après allò que crec que aprendré estaré molt contenta, però si en canvi, no ho aprèn, molt probablement em portaré una desil·lusió.

   
En definitiva, espero aprendre moltes coses en aquesta assignatura, sobretot aspectes que més endavant pugui posar en pràctica i, continuar tot el semestre amb aquesta actitud positiva que tinc en aquestos moments. Ja que quan més aprenc és quan tinc interès per aprendre.


A continuació trobem un vídeo on algunes professionals de l'educació donen diversos consells per a aconseguir ser uns professors emocionalment intel·ligents:

                         

Per tant, tot aquell bon professional de l'educació és aquell que sap aprofitar les diferents situacions i emocions dels seus alumnes per a desenvolupar el màxim de capacitats. Amb això no faig referència únicament als continguts com poden ser les llengües o les matemàtiques (és el que sempre s'ha fet a l'escola tradicional) sinó, aprofitar les situacions, emocions i experiències de cada alumne per a desenvolupar les seves capacitats com a persona; ja sigui en l'àmbit social, el cognitiu com en el físic i, a més, aprofitar aquestes situacions per a ensenyar als nostres alumnes a "aprendre a aprendre".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada