Sóc una alumna de la Universitat de
les Illes Balears i estic cursant el segon curs del grau d'Educació Infantil,
concretament començo el segon semestre. Quan vaig començar la carrera no estava
del tot segura de l'elecció, però al poc temps d'haver començat les classes em
vaig adonar que és el que realment m'agrada. Sempre m'han agradat els infants,
però ara se que a partir dels meus coneixements podré guiar als meus alumnes a
que es desenvolupin com a persones, ja sigui en l'àmbit cognitiu, en
l'emocional com en el físic.
Respecte a aquest semestre, hem trobo
molt animada, ja que, les diverses assignatures que cursaré em pareixen molt
interessants i no tan repetitives. Això ho dic perquè des que he començat el
grau d'Educació Infantil pràcticament a totes les assignatures el que més s'ha
tractat és la metodologia constructivista. Això ho trobo absolutament correcte
ja que, des del meu punt de vista aquesta és molt més educativa que les
metodologies tradicionals. Però, tot i això, es fa pesat haver de tractar
sempre la mateixa teoria i les mateixes idees sense poder posar-les en pràctica.
Llavors, a més d'aprendre la teoria
més adequada per a desenvolupar el màxim de capacitats del meu alumnat com a
persona, també m'agradaria aprendre a tractar i conviure amb els diversos
infants amb els que em puc trobar dins l'aula, ja que aquest darrer aspecte el
considero igual d'important que el primer, sinó més.
Respecte a això, estic molt
il·lusionada per començar aquesta nova assignatura anomenada Desenvolupament i
Educació Socioemocional en la Primera Infància perquè el nom em fa pensar que
aprendré i comprendré l'evolució de l'estat emocional d'un infant des del seu
naixement fins almenys als sis anys i, a partir d'aquest coneixement, tindré
més possibilitats de poder detectar aquelles situacions on els alumnes
necessitaran més el meu recolçament, la meva cercania, la meva protecció o
aquelles situacions on els alumnes necessitaran més llibertat i més espai per a
continuar investigant i aprenent. A més, si conec el desenvolupament
socioemocional de l'infant, serè capaç de detectar aquelles situacions familiars
o socials que provoquen canvis en l'actitud dels meus alumnes, per a
posteriorment poder intervenir.
També, em pareix molt interessant
aprendre a tenir a tot l'alumnat atès, a saber adaptar les meves sessions a les
necessitats de cada alumne, aprendre a estar al costat dels meus alumnes quan
ells em necessiten, aprendre a detectar aquelles situacions que puguin crear
canvis en l'actitud dels alumnes ja siguin problemes emocionals, problemes familiars,...
Llavors, per tots aquests motius a
partir d'aquesta assignatura assoliré nous coneixements molt profitosos i
essencials per a la meva futura professió. És per això que les emocions que em
provoca aquesta assignatura d'alegria, satisfacció, emoció, entusiasme i il·lusió
les considero emocions positives.
L'alegria me la provoca poder
aprendre la manera d'ajudar de manera
afectiva als meus alumnes, la satisfacció me la provoca el poder ajudar-los a mediar les diferents situacions o conflictes, l'emoció i l'entusiasme el tinc
per començar l'assignatura i descobrir que realment allò que aprendré en
aquesta assignatura em servirà per a posar-ho en pràctica en les meves futures
sessions com a docent i la il·lusió de poder comprendre tot el procés de desenvolupament
emocional dels infants per a saber què fer en el moment precís.
Respecte a la mediació de conflictes,
en el següent bloc: "Parlem d'educació socioemocional" de n'Àngels trobem una idea de com portar-la a terme amb
infants d'Educació Primària. Personalment, considero que són els alumnes els
que han d'intentar solucionar els seus conflictes perquè, en aquest procés
desenvolupen una gran quantitat de capacitats com són el companyerisme,
l'empatia, l'autonomia, establir objectius... Els mestres podem fer el paper de
mediadors, però no hem de donar la solució als infants.
A banda de les emocions positives,
també tinc emocions ambigües cap a aquesta assignatura com és la sorpresa i la
intriga, ja que si al final del semestre he après allò que crec que aprendré
estaré molt contenta, però si en canvi, no ho aprèn, molt probablement em
portaré una desil·lusió.
En definitiva, espero aprendre moltes
coses en aquesta assignatura, sobretot aspectes que més endavant pugui posar en
pràctica i, continuar tot el semestre amb aquesta actitud positiva que tinc en
aquestos moments. Ja que quan més aprenc és quan tinc interès per aprendre.
A continuació trobem un vídeo on
algunes professionals de l'educació donen diversos consells per a aconseguir
ser uns professors emocionalment intel·ligents:
Per tant, tot aquell bon professional
de l'educació és aquell que sap aprofitar les diferents situacions i emocions
dels seus alumnes per a desenvolupar el màxim de capacitats. Amb això no faig
referència únicament als continguts com poden ser les llengües o les
matemàtiques (és el que sempre s'ha fet a l'escola tradicional) sinó, aprofitar
les situacions, emocions i experiències de cada alumne per a desenvolupar les
seves capacitats com a persona; ja sigui en l'àmbit social, el cognitiu com en
el físic i, a més, aprofitar aquestes situacions per a ensenyar als nostres
alumnes a "aprendre a aprendre".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada