dissabte, 8 de març del 2014

Activitat 4: Estratègies educatives


En aquesta activitat continuem tractant les emocions. Així, en el llibre Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia, concretament al capítol "Emociones primarias y su alquimia" trobem diverses estratègies educatives per tractar l'amor, la por, la ràbia, la tristesa i l'alegria.

En primer lloc, pel que fa a l'amor, considero que l'estratègia més significativa de les que ofereix aquest llibre és: "Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente". Si analitzem aquesta oració, podem veure que les persones sempre cerquen ser estimats d'una manera o d'una altra. Llavors, fem tot tipus d'accions i creem situacions per aconseguir l'amor dels altres. A més, es fonamental sentir-se estimats ja que, només quan ets estimat aprens a estimar als demés.

La següent estratègia és: "Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico". Des de l'embaràs, el nadó cerca un vincle. El primer que s'estableix és amb la mare i el pare. Així, l'infant cerca un vincle afectiu que li doni seguretat física i emocional que permet el seu desenvolupament com a persona. En el cas en que l'infant no té seguretat en els seus progenitors o models i no ha creat uns vincles afectius estables, llavors, és molt més complicat poder educar-lo. És per això que per a poder amar, primer s'han d'haver creat uns vincles afectius entre les dues persones.

La darrera estratègia que esmentaré respecte a l'emoció de l'amor és: "Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura, forma y color". A partir d'aquesta afirmació, podem dir que l'amor és l'emoció fonamental a partir de la qual sorgeixen altres emocions diverses que variaran depenent de la intensitat de la primera.

          


En segon lloc, fent referència a la por, l'estratègia més significativa és: "Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante trasmitir esta idea para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder". La nostra societat està plena d'expressions de denotació negativa cap a expressar les pors, com per exemple la frase "els nens grans no tenen por de res". D'aquesta manera, la societat no permet que els infants expressin la seva por, i per tant, no són capaços de fer-les front. Però, la realitat és que tothom té pors i, els nens també. Però la diferencia és que els adults som capaços de regular aquestes pors mentre els infants petits no. Llavors, hem d'ajudar a que els nens i nenes siguin conscients de les seves pors i, hem d'ajudar-los a expressar-les d'una forma regulada.

Una altra estratègia és: "Es importante que el miedo deje de ser una maestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el mido y no negarlo". És natural tenir por, de fet és un instint de supervivència. Llavors, s'ha de fer un canvi en el pensament de la nostra societat per a que les persones siguin capaces de expressar les seves pors cada dia. Ja que quan es reprimeixen les emocions, pot arribar a ser molt més perjudicial, com podria ser l'aparició de traumes.

Llavors, "ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos". La qüestió és aconseguir fer front a les teves pors, però no en excés, ja que s'ha d'arribar a un punt intermedi que permeti un correcte desenvolupament i evolució de la persona en tots els sentits.

En tercer lloc, respecte a la ràbia, primer s'ha de "dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie" i després s'ha de "hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas". Així, el primer que s'ha de fer és deixar sortir la ràbia perquè la ràbia no expressada pot generar violència física o psicològica cap a un mateix o cap als altres. Després, una vegada s'ha expressat aquesta emoció, cal anar a cercar el motiu d'aquesta ràbia, és a dir, s'ha de parlar i reflexionar sobre aquesta ràbia i el motiu d'aquesta per a aprendre a gestionar-la.

       


En quart lloc, l'estratègia més significativa respecte a la tristesa és: "Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuándo mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquellos que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla". El primer que hem de fer és acceptar la tristesa i expressar-la. Això és així, perquè quan s'aconsegueix acceptar es supera i, ens permet estar més oberts a les alegries. Llavors, els mestres i pares, hem d'animar als infants quan es troben en aquesta situació, però això no significa que s'hagi de llevar importància al motiu que provoca aquesta emoció.

"Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida". Si acceptem que podem viure qualsevol emoció i no fugim del conflicte podrem desenvolupar-nos i créixer. Per tant, el conflicte s'ha de produir, però allò important és la nostra actitud davant els conflictes.

                                   


En cinquè i últim lloc, faré referència a les estratègies per a afavorir l'alegria. La majoria dels aprenentatges dels infants és per imitació, per tant, nosaltres que som models per a ells, hem d'actuar amb humor i optimisme, ja que d'aquesta manera ells faran el mateix. A més, hem d'ensenyar als infants a fer front a les dificultats i a veure la part bona i positiva de les coses. Llavors, "poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor". A més, el riure és fonamental tant en els adults com en els infants, "poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos".


En definitiva, tant els mestres com els pares i mares, disposem d'una gran quantitat d'estratègies per fer que els infants siguin capaços d'expressar les seves emocions i, d'aquesta manera afavorir el desenvolupament. Per tant, no hem de reprimir les nostres emocions. Llavors, la formació del professorat i del pare i la mare és crucial per a portar a terme aquestes estratègies educatives. A l'article "Educación emocional: estategias para su puesta en práctica" podem veure la importància de la formació per a poder dur a terme unes bones estratègies educatives respecte a les emocions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada