En aquesta classe hem visualitzat el vídeo
Baby Human Sentir amb l'objectiu de
conèixer l'origen d'algunes emocions com la ira, l'alegria, la por, la
frustració i la sorpresa.
D'aquest vídeo, hi ha hagut diferents
aspectes que m'han semblat interessants i que reforcen allò que ja sabia. En
primer lloc, dir que cada nen és diferent, que té el seu propi temperament i el
seu caràcter. Respecte a això, al vídeo s'assegura que tant l'entorn com el
caràcter influeixen en el comportament de l'infant, idea amb la qual estic
d'acord ja que es veu reflectit als estudis i investigacions que mostra aquest
vídeo i per pròpia experiència personal. Considero que la societat influeix
molt en el comportament de les persones (podem posar com a exemple el somriure
social) i per això ens comportem diferent quan estem en família, quan estem entre
amics i quan anem a un sopar d'empresa per exemple. Llavors, m'ha paregut molt
interessant la següent afirmació: "El
caràcter es moldeja , evoluciona amb ajuda i canvia depenent de l'entorn".
En segon lloc, un altres aspecte
interessant que es menciona al vídeo és la capacitat que tenen els pares o
cuidadors de reconèixer el significat que té el plor del seu fill o filla a
partir dels tres mesos aproximadament. Aquest aspecte em pareix molt
interessant, ja que d'aquesta manera els nadons es poden comunicar tot i que
encara no tenen adquirit el llenguatge. Per tant, "les emocions són el
primer llenguatge, però la intensitat d'aquestes emocions depèn de la
naturalesa de cada infant".
En tercer lloc, al vídeo es veu com
l'adult ajuda a regular les emocions de l'infant. D'aquesta manera al
començament necessiten de la presència de l'adult per a regular les emocions,
però a mesura que es van desenvolupant cada infant crea la seva pròpia estratègia
d'autorregulació. Segons aquestos estudis solen ser estratègies de distracció.
Per últim, un altre aspecte que ja
coneixia i que ha aparegut al vídeo és la sobreestimulació pot provocar estrès
en els infants, per tant, la motivació és molt enriquidora però sense arribar a
l'extrem de la sobreestimualció. Ja que com apareix a l'exemple del vídeo, la
nena intenta fugir de la situació o negar-la però el pare no sap interpretar les
expressions de la nena.
D'altra banda, al vídeo s'han
explicat aspectes que m'han aportat nous coneixements com per exemple el fet
que a partir de l'expressió facial de la mare, el nen o nena sap si continuar o
parar perquè sap reconèixer la seva expressió.
Aquest aspecte m'ha deixat molt sorpresa ja que es tractava de nens molt petits que ni tan sols sabien parlar, per tant és un nou coneixement molt interessant. A banda, també m'ha sorprès el fet que els infants fossin capaços de relacionar la cara trista de la mare amb la veu trista d'aquesta i, el mateix però amb la cara contenta i la veu contenta. Però m'ha sorprès més que fossin capaços d'associar abans la veu alegre o trista d'una dona desconeguda amb la respectiva cara d'aquesta que la del seu propi pare. Això hem pareix molt estrany ja que es suposa que el pare passa bastant temps amb l'infant i que a la dona desconeguda ni tan sols l'havia escoltat parlar mai. Aquest enigma es soluciona al vídeo dient que "això pot ser degut perquè les dones es saben expressar millor que els homes". Un altre nou coneixement que m'ha aportat aquest vídeo és la capacitat que tenen els infants per a desenvolupar habilitats pròpies per a controlar una situació com per exemple la nena que recorda una cançó sobre les aranyes i la canta per a autoregular la seva emoció de por. Per últim, allò que m'ha semblat més interessant fent referència amb els nous coneixements són les emocions morals. Jo no sabia que els nens i nenes comencen a tenir vergonya o orgull (emocions morals) a partir del moment en que era capaç de reconèixer-se a ell mateix com a persona.
Aquest aspecte m'ha deixat molt sorpresa ja que es tractava de nens molt petits que ni tan sols sabien parlar, per tant és un nou coneixement molt interessant. A banda, també m'ha sorprès el fet que els infants fossin capaços de relacionar la cara trista de la mare amb la veu trista d'aquesta i, el mateix però amb la cara contenta i la veu contenta. Però m'ha sorprès més que fossin capaços d'associar abans la veu alegre o trista d'una dona desconeguda amb la respectiva cara d'aquesta que la del seu propi pare. Això hem pareix molt estrany ja que es suposa que el pare passa bastant temps amb l'infant i que a la dona desconeguda ni tan sols l'havia escoltat parlar mai. Aquest enigma es soluciona al vídeo dient que "això pot ser degut perquè les dones es saben expressar millor que els homes". Un altre nou coneixement que m'ha aportat aquest vídeo és la capacitat que tenen els infants per a desenvolupar habilitats pròpies per a controlar una situació com per exemple la nena que recorda una cançó sobre les aranyes i la canta per a autoregular la seva emoció de por. Per últim, allò que m'ha semblat més interessant fent referència amb els nous coneixements són les emocions morals. Jo no sabia que els nens i nenes comencen a tenir vergonya o orgull (emocions morals) a partir del moment en que era capaç de reconèixer-se a ell mateix com a persona.
Les emocions morals compleixen la
funció de socialització. D'aquesta manera com que l'infant ja es reconèix com a
persona, té vergonya respecte a allò que pensen els demés d'ell. Això ho podem
veure quan al vídeo li proposen a una nena realitzar un puzle en un temps
determinat i quan ho aconsegueix es sent orgullosa i vol que la investigadora
se n'adoni que ho ha fet correctament a temps, mentre que quan no ho
aconsegueix abaixa el cap sentint vergonya perquè no ha estat capaç. A banda,
també ho podem veure en el moment en que el pare i la investigadora senyalen a
una nena dient el seu nom, al final la nena pensa que s'estan rient d'ella i
com que no li agrada comença a plorar. Per tant, considero que les emocions
morals són essencials perquè seran fonamentals al llarg de tota la vida de
l'infant ja que actuarà d'una manera o d'una altra depenent d'aquestes
emocions.
Respecte als temes que podria
considerar de debat és el fet de realitzar tots els experiments a la
Universitat i no fer-los al context i entorn més propers dels infants, ja que
considero que investigar emocions com la por no es pot realitzar en un espai
desconegut per a l'infant i a més sense la presència de cap persona
desconeguda. A més, també es podrien discutir els resultats d'aquestes
investigacions i experiments ja que no es tenen en compte tots els factors de
cada infant, en aquestes investigacions s'escapen molts factors el que fa que
els resultats no siguin exactes.
En definitiva, el vídeo Baby Human Sentir m'ha servit per a
repassar i recordar molts coneixements que ja tenia sobre les emocions dels
infants, però sobretot m'ha permès conèixer molta informació sobre aquestes
emocions que no sabia. A més, a partir d'aquest vídeo he pogut veure com les
afirmacions que s'anaven fent quedaven reflectides a les investigacions.
Per últim, vos animo a mirar aquest
vídeo ja que apareixen aspectes molt interessants i apareixen moltes
investigacions i experiments. Tot i això, també he de dir que seria millor que aquestes investigacions es realitzessin
en situacions reals de l'infant i en el seu propi entorn, no a la Universitat.
Aquest vídeo el podeu trobar al següent
enllaç:
A banda, podeu trobar la sèrie
completa de Baby Human a aquest altre enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada