dimecres, 9 d’abril de 2014

Activitat 7: L'escola

A l'actualitat la societat avança molt ràpidament, mentre que en moltes escoles es continua mantenint el sistema tradicional. Tot i això, fa anys que trobem teories amb noves metodologies i amb  noves maneres de veure l'educació i l'escola. Però, el problema és que està costant molt posar aquestes noves teories a la pràctica, tot i que he de dir que hi ha centres que ja les apliquen o les comencen a aplicar. Amb això vull dir que durant els darrers anys ens trobem en un moment de canvi en l'educació.

D'aquesta manera, algunes escoles han anat canviant i millorant, però a l'actualitat trobem més dificultats degudes a la crisis econòmica que pateix el nostre país i a les noves polítiques i lleis que es volen aplicar.

A la classe de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància hem tractat el tema de l'escola.

En primer lloc, cadascú ha redactat de forma individual l'origen de l'escola, els objectius que ha de tenir i el model que la sustenta. D'aquesta manera jo he redactat les següents aportacions individuals:

Per a començar, l'escola ha de ser una institució amb uns espais i unes instal·lacions adequades que facilitin el procés d'ensenyament aprenentatge i la socialització. Per tant, podem dir que l'origen de l'escola és educatiu.

Llavors, l'objectiu principal de l'escola és l'ensenyament, però aquesta s'ha de realitzar tenint en compte els interessos, les motivacions i les necessitats dels infants. Així, trobem altres objectius com són cobrir les necessitats bàsiques dels alumnes, tant fisiològiques com emocionals i guiar al nen en el seu desenvolupament.

Aquestos objectius només es poden aconseguir tenint bons professionals de l'educació que escoltin als infants, que siguin atents, que no mostrin favoritismes, que parlin amb els pares quan sigui necessari, que mostrin una mirada i actitud càlides, que facin que els alumnes es sentin còmodes a l'aula. Els mestres han de mostrar confiança en els seus alumnes i ha de donar-los autonomia, ha de satisfer les seves necessitats bàsiques, tant fisiològiques com emocionals, i ha de mediar els conflictes per a que els propis infants trobin les solucions.

Tot això s'hauria de realitzar des d'un model inclusiu, motivador i educatiu.

En segon lloc, hem treballat en petits grup aquest mateix tema, hem exposat les nostres reflexions a les nostres companyes i hem elaborat un altre text amb diferents idees:

Les escoles dels nostres dies no avancen igual que la resta de la societat, és a dir, les pedagogies educatives no tenen relació amb lo que es duu a terme dins les aules.

El punt de partida per a que les nostres escoles donin resposta a les necessitats emocionals dels infants és donar més importància a les emocions d'aquestos i per tant, tractar-les de forma tant directa com indirecta.

Aquest objectiu només es pot aconseguir tenint bons professionals de l'educació que escoltin als infants, que siguin atents, que no mostrin favoritismes, que parlin amb els pares quan sigui necessari, que mostrin una mirada i actitud càlides, que facin que els alumnes es sentin còmodes a l'aula. Els mestres han de mostrar confiança en els seus alumnes i ha de donar-los autonomia, ha de satisfer les seves necessitats bàsiques, tant fisiològiques com emocionals, i ha de mediar els conflictes per a que els propis infants trobin les solucions. Llavors, amb la finalitat de poder atendre els interessos dels infants, els professionals de l'educació hem de  crear uns vincles d'afecció amb els alumnes.

Per tot això, pensem que el model que hauria de sustentar l'escola no és tan sols educatiu sinó també socialitzador, inclusiu i motivador.


Per últim, cada grup ha exposat a la resta de la classe les seves reflexions, hem debatut, hem tornat a reflexionar i al final ha sortit la següent taula amb les aportacions dels diferents grups:




Després de tot allò parlat a la classe, m'he adonat que segons el meu punt de vista l'escola hauria de ser una mescla entre l'escola infantil i la casa del nen/a, en cap cas hauria de ser únicament assistencial.

Continuo pensant que l'origen de l'escola és l'educació i l'aprenentatge, però ara a més, considero que l'origen també ha de ser els continguts flexibles, la inclusió, satisfer les necessitats emocionals dels infants i la socialització que és fonamental per a que els infants estableixin noves relacions.

D'altra banda, fent referència als objectius de l'escola, haurien de ser establir vincles segurs amb els alumnes, ensenyar als alumnes a interpretar les emocions i nosaltres ser capaços de interpretar les dels nostres alumnes, treballar la regulació de les emocions, compensar carències i donar autonomia.


Per últim, el model que jo empraria seria el constructivista tot i que no al cent per cent. Considero que hem d'observar i analitzar a cadascún dels nostres alumnes i, a partir d'aquest anàlisi aportar noves alternatives, metodologies i estratègies que s'adaptin millor a cada alumne. D'aquesta manera, a un alumne el pot anar molt bé treballar a partir del descobriment, de la investigació i de la exploració ja que emmagatzema millora la informació i crea més fàcilment coneixement, mentre que potser un altre alumne potser crea més coneixements cantant cançons, imaginant situacions o escoltant als seus companys. Per tant, jo empraria en un principi el constructivisme de forma flexible i depenent del context empraria la metodologia que considerés més encertada. A banda, a partir d'allò parlat a classe, considero que sobretot a l'etapa d'Educació Infantil, els infants han d'aprendre coses relacionades amb el present, amb el seu entorn més proper, amb les situacions dels seu dia a dia, han d'aprendre a expressar les seves emocions i a comunicar-se... Per tant, no estic d'acord amb el model propedèutic, on la preocupació principal del sistema educatiu és que els infants assoleixin els continguts del currículum per a poder passar d'etapa, ja que considero que aquest model no és mica inclusiu i que desmotiva a la gran majoria dels alumnes durant l'escolarització.


A continuació trobem un vídeo que posa en context l'evolució i situació del sistema educatiu a Finlàndia i després explica el seu model educatiu. És molt interessant conèixer aquest model ja que segons els resultats és dels que millor a Europa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada