dissabte, 1 de març de 2014

Activitat 2: ¿Quines són les emocions primàries?

El meu punt de vista

Trobem una gran varietat d'emocions i sentiments com és l'eufòria, la felicitat, la tristesa, l'alegria, la il·lusió, la desil·lusió, la frustració, l'amor, l'odi, la companyia,... Però, des del meu punt de vista, només hi ha un parell d'emocions que són les primàries, aquestes serien l'amor, la tristesa i la il·lusió.

Dic que l'amor és una emoció primària, ja que, és fonamental en la vida de les persones des del naixement. Un nadó, per a poder desenvolupar-se correctament necessita l'amor i la seguretat que li proporciona el seu entorn, sobretot el dels seus pares. A banda, he de dir que l'amor ens mou a fer un seguit d'accions, ja que quan sentim amor per una persona fem tot el possible per a que aquesta assoleixi la felicitat. Per tant, definiria l'amor com aquella emoció que crea relacions afectives positives entre les persones i que condiciona una sèrie d'accions per aconseguir la felicitat d'un mateix i la dels altres.

                 

D'altra banda, considero que la tristesa és una altra emoció primària pel fet de ser una emoció que pot ser provocada per una infinita quantitat de motius i, aquesta, pot derivar en trastorns com és la depressió. Quan un està trist veu les coses de manera diferent a quan està alegre, ho veu tot d'una manera pessimista. Llavors, aquestes persones que estan tristes necessiten el recolzament d'una persona estimada per a que canviïn el seu punt de vista i es fixin més en aquelles coses positives que els fan feliços i ha d'aprendre a deixar de banda allò que els entristeix, però sense oblidar-ho. Per tant, considero que aquest paper de recolzament és el que d'alguna manera ha de fer la mestra amb els seus alumnes. Llavors, definiria la tristesa com aquella emoció de desamparament i incomprensió per part del entorn més proper que proporciona una visió pessimista del món.

                                                      


Per últim, considero que la il·lusió és una emoció primària pel fet de ser el motor de l'evolució i la prosperitat. Això ho dic perquè, les persones aprenem més i intentem aconseguir uns objectius i somnis quan tenim il·lusió per portar un projecte determinat endavant. Per exemple, en el meu cas, les vegades que jo realment he après ha estat quan estava il·lusionada per aprendre aquelles i, per tant, quan mostrava interès. Llavors, nosaltres com a mestres hem d'aprofitar l'interès i la il·lusió dels nostres alumnes per investigar allò que realment volen conèixer i aprendre. Hem de tenir en compte els interessos del nostre alumnat. Per tant, la il·lusió és una emoció que ens motiva a millorar i, a conèixer noves situacions i nova informació per la qual mostrem un interès i ens ajuda a desenvolupar els nostres coneixements.

                  


Les emocions primàries segons "Emociones primarias y su alquimia"

Si comparem el que jo considero emocions primàries i el que el capítol "Emociones primarias y su alquimia" del llibre "Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia" explica, trobem algunes diferències.


Per començar, he de recordar que jo considero emocions primàries l'amor, la tristesa i la il·lusió, mentre que en aquest llibre es diu que són l'amor, la por, la ràbia,  la tristesa i l'alegra. Tot i que aquest llibre dóna cinc emocions primàries, hi ha altres autors que consideren unes altres, com és el cas de la classificació que trobem al bloc "Filosofem", on es consideren emocions primàries a l'alegria, l'acceptació, la por, la sorpresa, la pena, el fàstic, la ràbia i la anticipació i, emocions secundàries a l'optimisme, l'amor, la submissió, l'èxtasi, la decepció, el remordiment, el menyspreu i l'agressivitat.

Amor

Aquest llibre explica que "els elements bàsics, comuns en totes les formes d'amor, són: la cura, la responsabilitat, els respecte i el coneixement". Pel que fa  a la cura es refereix a la d'un mateix i a  la de l'altre ja que, per a que hi hagi amor, primer s'han d'haver creat uns vincles afectius entre, almenys, dues persones. D'altra banda, s'ha de ser responsable però, sempre amb respecte, ja sigui cap a un mateix o cap als demés. Respecte al coneixement, ens hem de fixar en les peculiaritats de cada persona ja que, cadascú té les seves singularitats que el fan diferent dels demès i, si coneixem aquestes peculiaritats serà més fàcil entendre a cada persona del nostre entorn.

A banda, aquest llibre distingeix quatre estadis de l'amor:

"El amor infantil sigue el principio:<amo porque me aman>
El amor maduro obedece al principio: <me aman porque amo>
El amor inmaduro dice: <te amo porque te necesito>
El amor maduro dice: <te necesito porque te amo>"

Por

"El miedo es una emoción natural que nos sirve para ponernos en alerta en situaciones amenazadoras, para proteger y garantizar el bienestar físico y psíquico del organismo." Llavors, hem de dir que hi ha dos tipus de pors: la por que ens ajuda a sobreviure i la que ens col·lapsa i perjudica. Com que els nens i nenes quan són petits no saben regular les seves pors, els adults hem d'ajudar-los a regular-les per a que es puguin expressar correctament i, així, posteriorment madurar. Tot i això, no he d'arribar al punt de sobreprotecció.

      

Ràbia

La ràbia és una emoció que si no s'expressa pot resultar difícil de controlar, és per aquest motiu que els infants necessiten espais on puguin alliberar aquesta emoció sense fer mal a ningú, un exemple seria el joc de simulació de lluita, on els infants no es fan mal i expulsen tota aquesta emoció.

Si no es controla la ràbia pot derivar en agressivitat. L'agressivitat com a emoció no expressada generalment pot generar violència cap a un mateix o cap als altres. Encara que, la manifestació de la ràbia depèn de cada persona. Com s'especifica al llibre "Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia": "La rabia puede ser una expresión manifiesta de la agresividad, ya sea verbal o física, o una rabia contenida, que sólo deja ver el estado emocional en la expresión facial y corporal, pero se controla la expresión de agresividad".
                                         

Tristesa

Segons aquest llibre, "la tristeza puede producir una pérdida de la sensación de placer. No se tiene ganas de hacer aquello que hasta ahora gustaba. Se asocia a la inactividad. Hay una desmotivación general. El extremo patológico de la tristeza es la depresión". "La tristeza en los niños suele estar provocada por la ausencia de afecto. Los motivos de esta ausencia pueden ser entre otros: la separación materna o paterna, la privación de afecto o, la pérdida de un ser querido". Per tant, el que hem de aconseguir les mestres és donar confiança als nostres alumnes per a que aquestos puguin expressar les seves emocions sense traves. D'aquesta manera, l'alumne compartirà la seva tristesa i nosaltres el podrem motivar i derivar els seus pensament cap a aquelles coses que li agraden i el posen content. A més, parlar, compartir, sentir-se estimat, sentir que t'entenen  i t'accepten són bons mètodes per tractar la tristesa.

Alegria

"En la alegría el cumplimiento de nuestras expectativas, deseos y proyectos nos provoca un sentimiento positivo". La manifestació d'aquesta alegria sol ser el somriure o les rialles, encara que també pot ser el crit o plors. Llavors, els mestres hem d'intentar guiar als nostres alumnes per a que ells, de forma autonomia, siguin capaços d'aconseguir les seves fites. A més, a les classes, hem de fomentar l'alegria, ja que quan fem les coses amb ganes i alegria les fem millor.


En definitiva, després d'haver llegit aquest capítol, també considero l'alegria, la ràbia i la por com a emocions primàries, perquè dóna arguments bastant bons que m'han convençut. Però, tot i que aquestes cinc emocions són les primàries, penso que a l'aula s'han de tenir en compte totes les emocions i situacions i, que els mestres hem d'estar preparats per a poder fer front a la gran diversitat de situacions.


A més, com podem observar al següent vídeo del programa televisiu REDES presentat per Eduard Punset, la part emocional i la part cognitiva estan completament relacionades. Per tant, hem de treballar les emocions dels infants des que són ben petits per a que aquestos a mesura que creixin sàpiguen treballar en valors. A més, al vídeo s'especifica que quan més es treballen les emocions en els infants, millors són els resultats acadèmics d'aquestos, ja que, com ja he dit, les emocions i la part cognitiva estan directament relacionades.

            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada